Quin temps fa? Blog de meteorologia i climatologia

Baixíssima humitat

2012-02-07T18:07:00.000+01:00

A banda de l'entrada d'aire fred que ens afecta des del passat dimecres, amb molts altibaixos en la temperatura, avui és notícia la baixíssima humitat relativa que es dóna a pràcticament la totalitat de Catalunya. Del fred que ha fet i el que farà ja se'n farà un balanç d'aquí uns dies, que això encara no s'ha acabat encara que ahir i avui la temperatura sigui més alta a causa del vent, però l'aire fred hi és encara que avui no es manifesta com caldria esperar.

La situació isobàrica d'avui és molt semblant a la del 10 de març del 2007. Un flux de vent del nord-nord-est molt fort directe cap a Catalunya, forçant un descens brusc  de l'aire quan aquest creua els Pirineus fins al punt que la "tramuntana" arriba a bufar en indrets on no hi és habitual, i comportant-hi aquesta gran baixada de la humitat ambiental. A diferència del 10 de març del 2007 enguany hi ha molt més aire fred en alçada, si no no tindríem màximes de 10 a 13ºC sinó que segurament se superarien els 18 o 20ºC. És a dir, sense "onada de fred" avui hagués fet molta més "calor".   

Poso aquí sota els mapes de Catalunya amb la distribució del valor mínim de la humitats relativa (%) d'avui, i la del 10 de març del 2007. 

07/02/2012:

10/03/2007:

Windchill

2012-02-03T23:53:00.002+01:00

La temperatura de sensació, windchill (en anglès), és la temperatura que nota el cos humà degut a la combinació de la temperatura i la velocitat del vent. El nostre cos sempre desprèn calor, però amb la presència del vent aquesta calor es perd més ràpidament ja que fa l'evaporació a través de la pell es fa més ràpida. L'evaporació sempre implica una baixada de la temperatura (per això, quan estem suats a l'estiu i ens ventem notem frescor, perquè evaporem amb més velocitat la suor). Aleshores, aquesta pèrdua més ràpida de calor fa que notem més fred del que realment marca el termòmetre.

Aquest concepte s'utilitza, i se n'informa molt, en àrees francament fredes i on el vent sol ser un meteor habitual.

Però la situació meteorològica d'aquest vespre i demà el concepte de windchill també s'ha de tenir molt en compte aquí a Catalunya, perquè a més de les baixes temperatures el vent és fort o molt fort als cims del Pirineu, a l'Empordà i al sud de Catalunya.

Si ens basem en les equivalències temperatura-vent de la taula inferior, en aquests moments als cims del Pirineu (estan entre -20 i -25ºC i vents de 100 km/h) la temperatura de sensació és inferior als -40ºC (és realment insoportable!). Fins i tot en punts de la Costa Brava, on la temperatura volta els 0ºC i el vent supera els 100 km/h el windchill és d'uns -11ºC. Per tant, aquesta nit cal sortir abrigadíssim en tots aquests indrets ventosos. I al Pirineu, si no s'hi va preparadíssim, millor no anar-hi, encara que els hotelers es queixin.

Antecedents (mapes onades de fred a Catalunya)

2012-02-02T16:59:00.000+01:00

Tot seguit adjunto els mapes d'onades de fred a Catalunya dels últims 100 anys, concretament el mapa corresponent al dia més fred de tot l'episodi:

28/02/2005

27/01/2005

15/12/2001

13/02/1986

08/01/1985

12/02/1983

01/12/1980

08/03/1971

02/01/1971

19/02/1965

15/12/1963

02/02/1963

25/12/1962

15/01/1957

11/02/1956 (i també 02/febrer)

01/02/1954

24/01/1947

18/12/1946

04/01/1941 (també el dia 10)

24/12/1940

11/01/1940 (també el dia 18)

25/12/1938

17/12/1933

24/12/1926

28/12/1917

14/01/1914

Febrer de 1956 a Barcelona

2012-02-01T13:25:00.001+01:00

A vegades una imatge val més que mil paraules. Poso aquí les temperatures diàries i les mitjanes que es van enregistrar a Barcelona durant el febrer de 1956. Primer les de l'aeroport i després les del centre de la ciutat de Barcelona.

S'aprecia bé com varen ser exactament tres entrades fredes: una entre el 2 i el 6 de febrer; la segona i la més forta entre el 10 i el 13 de febrer; i una última més duradora, però menys forta, entre el 15 i el 23 de febrer. No cal dir que això és molt difícil de repetir-se, perquè no només va ser una entrada freda, sinó que en varen ser tres.

L'onada de fred que començarà demà mateix potser tindrà els mateixos efectes que la tercera invasió freda del febrer de 1956, tot i que dissabte al matí sí que els valors poden ser semblants als de la primera tongada. Però aquell any el mal no només va venir pels valors de temperatura extraordinàriament baixos sinó per la persistència del fred glacial.

Barcelona - Aeroport Barcelona (ciutat)

Onada de fred

2012-01-31T23:57:00.000+01:00

Ja és casual que 56 anys després del 2 de febrer de 1956, el 2 de febrer de 2012 ens entri una bona patacada d'aire fred. Més o menys ja fa des del divendres passat que s'intueix aquesta possibilitat, però no va ser fins abans d'ahir que els mapes sinòptics anaven adquirint una configuració clàssica d'onada de fred històrica.
Sense anar més lluny hi havia la possibilitat que ens entrés la isoterma de -20ºC a 850 hPa (1500 metres!). Una bogeria que costava molt de creure, però si ja ha passat alguna vegada en el passat, per què no es podia repetir? Avui els mapes no són tan bàrbars, ja que no arribaria la isoterma de -20ºC sinó que ens quedaríem amb la de -12 o -14ºC, però tot i així no deixa de ser excepcional.

Què passarà?

Evidentment no se sap, però remetent-nos al que ha succeït en altres onades fred:

- Nevarà molt a Mallorca i Menorca.

- No nevarà gaire Catalunya, si bé dijous hi ha possibilitats de nevades.

- I molt fred: mínimes a la costa que arribaran a -6 o -7ºC als punts més freds, al prelitoral fins -10ºC, la Depressió Central entre -10 i -15ºC, i a les valls del Pirineu potser s'arriba als -20ºC. A alta muntanya menys i tot.

Atenció que les màximes el dissabte poden voltar els 0ºC fins i tot a la costa.

* De totes maneres el tema del fred depèn de molts altres factors: presència de neu al terra, humitat del sòl, intensitat del vent, nuvolositat al cel i sobretot la durada de l'entrada d'aire fred. A hores d'ara parlem de 3-4 dies, ja que els mapes indiquen que dilluns es tallaria en sec la injecció d'aire fred, extrem que no es pot confirmar a hores quan encara no està clara al 100% la magnitud de l'invasió d'aire fred...

Aquesta situació excepcional ens fa reflexionar com n'és de complicat que es donin a casa nostra aquests fenòmens. Han de coincidir un munt de factors alhora.
En canvi a Nova York, a la mateixa latitud de Tortosa, aquestes entrades fredes les tenen cada any, ja que amb una simple "mestralada" ja els arriben els aires gèlids del Canadà. Aquí per sort o per desgràcia al nostre nord-oest no tenim un magatzem d'aire fred, sinó un oceà amb aigües relativament càlides. El nostre magatzem d'aire fred més proper l'hem d'anar a cercar a la llunyana Sibèria, i per a que ens pugui arribar una glopada, un tast d'aquesta massa d'aire, s'ha de donar precisament la situació sinòptica més estranya: les retrogresions, el món a l'inrevés, la circulació est-oest enlloc de l'habitual oest-est.

Per acabar deixo aquí els diagrames de Barcelona i Toulouse que hi havia ahir. Caldrà guardar-los perquè passarà molt de temps abans de tornar-los a veure. Això, la il·lusió, ja ningú ens la pot treure.

+ Per a més informació d'onades de fred a l'àrea de Barcelona consultar la següent entrada:

http://meteosjd.blogspot.com/2011/01/les-onades-de-fred-dels-ultims-60-anys.html

Onades de fred històriques

2012-01-30T01:28:00.001+01:00

A Catalunya les onades de fred paradigmàtiques són les del febrer del 1956, gener de 1971 i gener de 1985. Aquestes són les mítiques i les que han quedat en la memòria de molts. Malgrat això n'hi ha de moltes altres que, malgrat no ser tan fortes o iguals, no mereixen ser menyspreables.

Per exemple, si agafem els dies que s'ha baixat de -5,0ºc a l'Observatori Fabra de Barcelona (compte, es troba a 412 metres d'alçada) tenim els següents registres:

-10,0ºC l'11/02/1956
-7,2ºC el 09/01/1985
-6,2ºC el 28/12/1962 (es recorda la nevada del 62, però no la gran fredorada!)
-6,1ºC el 17/12/1963
-5,9ºC el 01/02/1954
-5,6ºC el 12/01/1942
-5,3ºC el 17/12/1933, 05/01/1938 i el 19/01/1940
-5,0ºC el 03/02/1963

Aquí una imatge de l'estany de Banyoles el 1956: (fotografia extreta de www.meteobanyoles.com)

Esquiar sense neu

2012-01-15T13:20:00.001+01:00

Jo no sé si té sentit anar a esquiar mentre veus el paisatge marró... La manca de precipitacions d'aquest hivern està fent que al Pirineu o no n'hi hagi o hi hagi molt poca neu, i si la temperatura és prou baixa almenys es pot fabricar neu artificial i aleshores queden aquells típics paisatges marronosos d'herba cremada pel fred o roca descoberta amb uns fils de neu per on la gent hi pot esquiar. Almenys els que són d'aquí i volen esquiar en aquestes condicions ja saben els que es trobaran, però els de fora no.

I això ve perquè he vist que en el dia d'avui una sèrie de vols charter aterraran (o ja ho han fet) a l'aeroport de Lleida Aiguaire; m'imagino que carregats de turistes per anar a esquiar als Pirineus. La diferència és que dubto molt que estiguin informats de quin és l'estat de les pistes i els paisatges que veuran.

Com a referència si agafem les imatges de la webcam de Boí-Taüll, una de les que sol tenir més neu a l'hivern, s'intueix perfectament com la manca de neu hi és evident:

A Andorra sí que la situació està millor, almenys a Grau Roig:

En fi, que no nevi no és culpa de ningú, això sol passar de tant en tant (i sempre ha passat i continuarà en el futur), però no sé amb quina cara es presentaran els turistes si van a unes d'aquestes pistes d'aquí despullades de neu pels voltants. Però és el que un arrisca quan reserva les seves vacances amb antel·lació per tal de trobar bons preus. És com a l'estiu: el normal és que faci sol i calor, però com vagis a passar una setmana a la Costa Brava i no vegis el sol ni un dia segurament te'n tornes de més mal humor que mai. Davant d'evitar aquests riscos només queden dues opcions: o no moure't de casa, o bé anar allà on saps que sempre trobaràs neu a l'hivern, o sol i calor a l'estiu. I aquí a Catalunya això no està garantit al 100% cada any, si bé, sempre a l'estiu farà més sol a la costa de Tarragona i l'Empordà, i a l'hivern hi haurà més neu al Pirineu de Lleida.

Naufragi i bona mar

2012-01-15T02:18:00.002+01:00

Ahir al veure les impactants imatges del naufragi del Costa Concordia a l'illa de Giglio (i sort que no ha estat molt pitjor) m'ha vingut al cap el tema del Titànic perquè justament aquest any en farà 100 de la tragèdia.
A part del centenari, la coincidència que també hi veig, i a part que també va ser una col·lisió, és la mar tan encalmada que hi havia.

No sé si s'hi han fixat que en les diverses pel·lícules del naufragi del Titànic, al sud de Terranova, zona de grans temporals, la mar apareix molt i molt encalmada, com si fos un llac. Un pot pensar que al ser pel·lícula i tal es deixen de banda els detalls meteorològics, però no, realment va ser així. La presència d'un potent anticicló centrat exactament en el punt de l'accident del Titànic va propiciar la mar tan encalmada que hi havia en el moment de la tragèdia. Jo penso que sort d'això encara es va poder salvar gent...

I res, la situació marítima la nit passada als voltants de Giglio també era molt i molt plàcida. A vegades els pitjors accidents són els més inexplicables. Aquest mapa és el de l'altura d'onatge prevista per ahir dissabte a les 7 del matí a la Mediterrània Occidental:

Tempesta amb anticicló

2012-01-10T23:59:00.000+01:00

El passat dia 27 de desembre es va donar una situació típica a la nostra zona del Mediterrani: que plogui a bots i barrals, fins i tot amb tempesta, i que el baròmetre ens marqui molt bon temps, amb pressions atmosfèriques superiors als 1030 hPa, la qual és el reflex de la presència d'un potent anticiclò ben proper.

Això normalment passa quan hi ha inestabilitat a les capes mitges i altes de la troposfera, sigui per la presència d'un solc o una gota freda. Per a què es doni aquesta situació és relativament fàcil, només és necessari no tenir l'anticicló ubicat al sud de la posició, ja que aleshores la situació sinòptica no afavoreix el despenjament de solcs o tàlvegs.

Aquell dia va coincidir amb què jo feia la travessa de Palma-Barcelona amb Ferry i vaig poder captar unes quantes fotografies. El baròmetre marcava uns 1032 hPa i una gota freda viatjava de nord-est a sud-oest per l'est de les Balears.

En aquesta primera fotografia s'aprecien els xàfecs i tempestes que s'acostaven a la ciutat de Palma des del nord-est. Les clarianes entremig van permetre aquest petit arc de Sant Martí que surt a la imatge, presa des del mateix port de Palma.

Ja damunt la badia de Palma, bases de grans cúmuls i cumulonimbus que creixien, i les cortines de precipitació ben definides a l'esquerra de la imatge.

Cortina de precipitació damunt del mar. Llamps i tot.

Un parell d'hores més tard l'àrea d'intestabilitat ja s'allunyava i ja s'observaven les tempesten en la llunyania:

En sentit nord el cel poc havia canviat, ja que a l'haver vents del nord-est en superfície aquests cada cop són més secs a mesura que ens aproximem a la costa catalana, i a més a més també ens allunyàvem de la influència de la gota freda.

Aquest tipus de situacions no les entenen a Europa. Al nord d'Europa sí que relacionen anticicló amb tremps tranquil i borrasques amb mal temps i pluges. Només en zones properes a l'atlàntic i situades en vessants occidentals de serralades pot arribar a ploure amb la presència d'un anticicló proper i vents de l'oest, però no de la manera amb què pot fer-ho a la Mediterrània.

Resum 2011

2012-01-09T02:17:00.004+01:00

Aquest any 2011 ha estat plujós al quadrant nord-est de Catalunya, sec al terç oest i normal a la resta, això a grans trets, és clar. I molt càlid, juntament amb el 2006 serien els dos anys més càlids dels últims XXX anys. Bé, això de les tres x pot semblar una altra cosa però em refereixo a què el nombre deu tenir tres xifres almenys...

Si entrem més en detall l'adjectiu que millor pot qualificar el 2011 és el d'extrem. No hi ha hagut cap fenomen violent que passi als annals i sigui recordat, però sí que s'han donat molts récords de pluja i/o calor. Malgrat això, s'ha de vigilar quan es parla de récords, no tant amb la temperatura però sí amb la precipitació, ja que aquesta presenta un comportament molt variat en funció d'un indret o un altre.

A nivell de Catalunya què es podria dir... Doncs un març dels més plujosos que es recorden, l'abril més càlid, un juny molt plujós, un dels agostos i setembres més secs, una onada de calor a l'octubre sense precedents, un novembre dels més plujosos i càlids i un desembre sense ploure res o pràcticament res.

Ara, quin és per a mi el resum del 2011 en episodis meteorològics, des del punt de vista del Baix Llobregat-Barcelona:

1) Gener anticiclònic

2) Entrada de fred (i única de l'hivern) entre el 21 i 25 de gener, amb glaçades generals.

3) Tempesta no menyspreable el dia 29 de gener a la nit.

4) Febrer ensopit

5) Entre el 12 i 15 de març grans pluges: El 12 de març molta pluja acumulada en moltes hores plovent. El dia 15 de març pluges torrencials a l'àrea de Barcelona, amb llamps i trons, tempesta pròpia del setembre. Març més plujós que es recorda.

6) Ambient molt càlid les tres primeres setmanes d'abril. Per Setmana Santa temps més insegur, que ens recordava que en realitat estàvem a l'abril. Malgrat aquest parèntesi, abril més càlid que es té constància.

7) Maig molt assolellat i molt càlid. Normal o plujós, amb pocs dies de pluja, però ben repartits en tot el mes; plovia a ritme d'un dia per setmana i durant les nits.

8) Període molt plujós entre el 31 de maig i el 10 de juny. Més de 100-120 mm acumulats.

9) Aixeta tancada la resta del mes de juny, amb onadeta de calor a finals de mes. Juny més plujós des del 1992.

10) Juliol frescot (parlo de la meva zona!) i molt plujós, des del 1977 o 2002. Gran tempesta nocturna el 19 de juliol i la tarda del dia 30 de juliol sobretot a la ciutat de Barcelona.

11) Llarg període de sequera entre el 31 de juliol i el 24 d'octubre, amb alguna plugeta entremig i poca cosa més.

11b) Agost càlid i extremadament sec. Més sec des del 2009, però és que el de 2009 ja va ser récord...
11c) Setembre extraordinàriament càlid, més càlid que el juliol!, i sequíssim.

12) Onada de calor històrica a l'octubre, fins ben bé el dia 15. Es fulminen récords a l'Observatori Fabra.

13) Gran ploguda entre el 24 d'octubre i el 23 de novembre, amb 302 mm en total a casa meva. Continua l'ambient suau i tenim encara un novembre molt i molt càlid.

14) Nou període de sequera inacabable entre el 23 de novembre que continua a principis del nou any...

15) Desembre molt anticiclònic, i gens fred, no neva al Pirineu.

Quan canviarà el temps?

2012-01-08T02:28:00.002+01:00

Generalment, a l'hivern els llargs períodes sense ploure passen desaparcebuts perquè no hi ha un clamor social que desitgi la pluja quan aquesta no es presenta i si els pantans no ho necessiten, fet que sí succeeix a l'estiu quan el temps és calorós, xafogós i monòton perquè tothom espera una mínima refrescada. Ara no, a l'hivern el sol i l'ambient suau poden ser fins i tot agradables, encara que a alguns ens agradaria que fés més fred i hi hagués nevades.

Però sí, a dia d'avui ja fa 47 dies consecutius que no plou a molts indrets de Catalunya, després de l'últim temporal de pluja del 23 de novembre.

D'aquesta manera, acabo de fer una ullada ràpida a les seqüències seques més llargues que hem tingut aquí al Baix Llobregat sud, o sigui, els períodes més llargs de temps que ha estat sense ploure pràcticament res; 4 gotes i res és el mateix, per tant, es considera dia de pluja a partir de 0,2 mm.

Doncs bé, la seqüència seca més llarga dels últims 45 anys, que és el període que he estudiat, va tenir lloc entre el 22/1/1988 i el 29/3/1988, 68 dies seguits sense ploure. La segona entre el 8/12/1982 i el 9/2/1983, 64 dies sense ploure (i a partir del 10 de febrer va nevar 3-4 dies en una mateixa setmana!). La tercera entre el 20/6/1988 i el 21/8/1988 amb 63 dies sense ploure. Després en vénen 7 més amb uns 52-55 dies sense ploure, i unes 10 més amb 40-50 dies seguits sense ploure.

Així que molts dels que es pregunten quan canviarà el temps, dir-los que tot sembla indicar que, basant-nos en aquests resultats, és difícil estar més de 50 dies sense ploure i excepcional més de dos mesos seguits. Per tant, uns 50-60 dies a partir del 23 de novembre ens surt que breument ja haurien d'haver canvis de temps més importants, com a mínim en forma de precipitacions, aproximadament cap al 20 de gener.

Resum desembre 2011

2012-01-01T20:20:00.001+01:00

El passat mes de desembre ha tingut una curiosa coincidència: els tres mesos de novembre més plujosos dels últims 50 anys han estat el de 1983, 1988 i el d'enguany. Doncs bé, tots tres han anat acompanyats de desembres molt secs o fins i tot sense precipitacions. Els desembres 1988 i 2011 els desembres han estat extremadament secs, de 0 litres (bé, enguany 0,1 mm a Sant Joan Despí, menys es res ja...), i el de 1983 amb prou feines van caure 15 litrets.

Despres dels episodis de pluges torrencials del mes de novembre, a partir del dia 23 de l'esmentat mes l'aixeta es va tancar de cop i l'anticicló ha estat clarament el dominant des d'aleshores, un anticicló que va arribar en el seu punt àlgid al voltant de Sant Esteve amb pressions atmosferiques d'uns 1037-1038 hPa a nivell de mar, valors que no es veien des del mes de febrer de 2008.

I seguint amb la norma del que ha estat el 2011, un altres mes càlid, el més càlid des de l'any 2000... No hi ha hagut récords de temperatura suau però sí que l'ambient poc fred s'ha mantingut bona part del mes, si bé als voltants de Nadal sí que les temperatures eren més pròpies de l'hivern però bé, d'aquella manera.

Els mapes elaborats pel Servei Meteorològic de Catalunya que resumeixen el comportament del mes a nivell de Catalunya aquesta vegada són bastant simples: absència de precipitacions al 90% del territori i anomalia càlida arreu del país:

A la resta d'Europa per fi ha plogut, després d'una tardor molt seca a bona part del continent. Si al novembre la nostra zona constava com la més plujosa, ara ha estat la mes seca. En canvi, els vents de l'oest que han dominat bona part del mes han aportat moltes precipitacions a l'Europa influenciada per l'Atlàntic:

I com ha passat bona part d'aquest any, temperatures per la banda alta...

Bon any nou

2011-12-31T23:45:00.000+01:00

Escriuré el primer missatge que no té res a veure amb la climatologia per desitjar, a aquell lector que entri, un feliç any nou 2012.

Vinga, posem-li un petit tast meteorològic a aquest missatge:

Previsions per als propers 6 mesos. Veurem si es compleixen... Però no pinta un hivern gaire fred, i sembla que seria sec; la primavera seria més plujosa i es mantindrien les temperatures al voltant de la mitjana.

Temporal Mediterrani (31/12/2009 - 01/01/2010)

2011-12-29T17:41:00.002+01:00

Avui he recordat que fa dos anys d'una forta ventada que va bufar per la nit de Cap d'Any, amb un temporal de mar que va provocar moltes destrosses a les Illes Balears.

La Mediterrània és un mar envoltat de grans serralades, especialment la Mediterrània Occidental. Aquest fet provoca que els fluxos aeris hi bufin d'una manera molt desigual en funció del punt d'on ens trobem: canalitzacions del vent, acceleració de l'aire en el descens d'una serralada, o bé quedar arreserat i no moure's ni una fulla, etc. I també hi juga un paper molt important l'extensió superficial d'aquest flux.

Per aquest motiu és molt complicat que es donin situacions de temporal de mar que afectin la Mediterrània sencera. En situacions de nord i nord-oest els temporals són molt durs entre el Golf de Lleó i Sardenya. En situacions de nord-est les onades més altes es donen al Mar Catalano-Balear ja que al sud de les Balears normalment s'hi situa una borrasca i allà els vents són de direcció més variable. En situacions de l'est sol passar el mateix que amb les de nord-est. Els temporals del sud són rars i solen ser més forts al sud de França i Golf de Lleó.

Ara bé, els fluxos forts del sud-oest o fins i tot l'oest solen bufar sempre de manera molt general a tota la conca mediterrània occidental perquè són produïts per depressions atlàntiques extenses, per tant, l'àrea afectada per aquests vents és molt àmplica. I en segon lloc són fluxos de vent bastant unidireccionals, en el sentit que són fluxos del sud-oest o l'oest sense canvis de direcció produïts per serralades i normalment les isòbares són bastant "paral·leles" i "rectilínies".

Són doncs, els temporals del SW aquells en què pràcticament ningú a la Mediterrània Occidental se'n deslliura, a excepció de la línia de la costa entre Tarragona i Almería, i les costes orientals de les illes.

Aquests són els mapes d'onatge que es preveien per la nit de Cap d'Any de l'any 2010. Alçades significants de 5, 6 o 7 metres volen dir alçades màximes d'onades que poden arribar als 10 metres! Gens envejables a les onades dels oceans.

Uns altres temporals molt forts del mateix estil i recents es van donar, com no, el 24 de gener de 2009, i un altre el 29 d'octubre de 2008, també del sud-oest.

Ventada de l'any

2011-12-15T18:10:00.005+01:00

Aquest 2011 hem tingut molts fenòmens però fins ara encara no hem tingut cap temporal de vent més o menys extens, tret d'alguna tramuntanada o mestralada. Sembla, doncs, que demà tindrem el primer i últim temporal de vent d'aquest any.

Que demà bufi vent fort o molt fort al Camp de Tarragona o a l'Empordà entra dins del que és relativament habitual, però ràfagues de vent superiors als 90 km/h a l'àrea de Barcelona, Catalunya Central o el Vallès-Maresme ja no és tan freqüent. Més o menys sol passar un o dos dies a l'any, i normalment és amb ponentades/garbinades o llevantades/gregalades. Doncs demà tocarà ponentada.

Situacions passades que poden ser més o menys similars són les de l'1 de gener del 2010, el 24 de gener de 2009 (no sembla que hagi de ser tant com aleshores!!), o el 27 de desembre de 1999. En totes aquestes ocasions es van superar els 90 km/h a molts indrets del centre del país, a més del sud, és clar. També en recordo una cap al 10/11 de març del 2006.

27/12/1999

24/01/2009

01/01/2010

I com no, el mapa per demà al migdia

14/12/2001 10è aniversari

2011-12-14T13:40:00.002+01:00

Avui fa deu anys es va produir la gran nevada i posterior fredorada a tota la Catalunya interior del desembre del 2001. Fins a -17ºC es va arribar a Vic o -15 a -16ºC a Ponent. Dades històriques d'aquelles que es repeteixen cada molts anys. Varen estar més de 10 dies sense pujar-se dels 0ºC.

Bé, per recordar-ho aquest parell de vídeos que es poden trobar al Youtube. Gràcies als qui els han penjat!

Per cert, va ser polèmic el poc encert que va haver amb la nevada. Es preveia a la costa i al final va nevar arreu del país. Almenys sí que 12 hores abans ja es veia venir el que realment passaria.

Un mapa per recordar, mentre avui els 20ºC s'han enregistrat en alguns punts costaners...

Grans temporals a Europa

2011-12-13T00:37:00.000+01:00

Fa uns dies una profundíssima borrasca acompanyada de vents huracanats va afectar de ple Escòcia, amb ratxes de vent que van superar els 200 km/h. A vegades ens oblidem que tot i que a Europa no es produeixen huracans, els vents associats a aquestes borrasques (i altres vents locals com la Tramuntana o la Bora, per exemple) poden assolir velocitats pròpies dels huracans tropicals.

Per cert, parlant de vents, un altre temporal de vent molt fort va assotar Califòrnia farà cosa de 10 dies amb vents que van superar els 150 km/h.

Doncs bé, aquesta setmana dos nous temporals colpejaran les Illes Britàniques, nord de França, d'Alemanya, el Benelux i al voltant de Dinamarca. El primer demà mateix altra vegada Escòcia, amb una gran borrasca amb una pressió al seu centre inferior als 950 hPa que passarà fregant Escòcia. Els vents seran molt forts al nord d'Irlanda i a Escòcia i nord d'Anglaterra, com també serà espectacular el temporal de mar, amb onades que podran superar els 14 metres d'alçada:

I en l'altra tongada, de cara a dijous a la nit caldrà estar més atents perquè el temporal es presentarà en una extensa àrea molt poblada, aproximadament l'eix París-Brussel·les-Amsterdam-Colònia. Vents molt forts, amb una depressió profunda i que es traslladarà a gran velocitat. Si fa no fa serà similar al Lothar, del 26 de desembre de 1999.

I com sol ser habitual nosaltres l'únic que patirem quan es donen aquestes situacions és una ponentada, amb vents forts de component oest i temperatures molt i molt suaus, sobretot al litoral.

En realitat ja tocava que es donés aquesta situació, després d'un mes de novembre on les depressions atlàntiques han estat irrisòries i en cap cas s'han endinsat pel continent europeu.

L'índex NAO és clarament positiu, justament coincideix amb la data aproximada del 20 de novembre, quan les pluges ja es van aturar de manera definitiva a Catalunya. Des d'aleshores la "fàbrica" de depressions atlàntiques de Terranova va començar a funcionar de manera intensiva.

Per últim, deixo aquest mapa que passarà a la història. La famosa borrasca Lothar, que va deixar grans ventades a París la nit de Sant Esteve de 1999. No sembla que divendres pugui ser tant, però bé... la situació té semblança.

No neva

2011-12-06T23:01:00.001+01:00

No neva al Pirineu, però això no deixa de ser relativament normal. L'hivern és l'estació més seca de l'any a bona part del Pirineu. Voler que per la Puríssima les pistes d'esquí ja estiguin obertes cada any és demanar massa. Al contrari, cal donar gràcies quan ja estan obertes per aquestes dates.

A banda d'això, encara que al Pirineu les precipitacions mitjanes anuals hi siguin més elevades que a la resta de Catalunya, fins al punt de considerar-lo clima mediterrani sub-humit, no deixa de ser clima mediterrani perquè conserva una de les principals característiques del clima Mediterrani: la irregularitat.

Per tant, un any sec a les parts altes del Pirineu no deixarà de tenir precipitacions relativament quantioses, ja que la mitjana és força elevada, però si l'estació seca normalment és l'hivern, i toca un hivern sec, les precipitacions poden ser-hi francament minses i nevar-hi molt poc per molt fred que pugui fer. Bé, si fa fred encara pot fabricar-se neu artificial (però aleshores queda aquella imatge lamentable d'un camí de neu envoltat de roca i sòl fèrtil). És el que hi ha.

Per tant, jo no sé si aquesta temporada d'esquí serà dolenta, perquè encara som a 6 de desembre. Però el que sí és segur és que temporades amb molta neu i altres amb poca neu sempre n'hi haurà. La imatge d'aquí sota mostra l'evolució de les temporades d'esquí a la Molina entre la temporada 1963-64 i 1991-1992. Es veu com hi ha de tot, temporades molt bones i altres en les quals amb prou feines va nevar-hi.

Imatge extreta del llibre Observant el Temps, d'Alfred Rodríguez Picó

Més recentment recordo la temporada 2006-2007 com a dolentíssima, però la 2009-2010 va ser excel·lent. Va com va.

Continuem amb els récords

2011-12-01T16:53:00.001+01:00

Des de l'Organització Meteorològica Mundial ja s'ha dit que aquest any 2011 és (o serà) el 10è més càlid des que es prenen registres de temperatura al nostre planeta. Això no necessàriament ha de comportar un any molt càlid a tots els punts del planeta, però aquesta coincidència també s'ha donat aquí a Catalunya, o encara pitjor, perquè aquest 2011 aquí segurament serà l'any més càlid dels últims 150 anys.

Des del mes de gener tan sols juny i juliol varen ser mesos més frescos que la mitjana climàtica. Gener va ser normal, i la resta de mesos de l'any han estat càlids o molt càlids, per tant, encara que el desembre sigui fred (i de moment no sembla que aquesta no serà la línia en els propers 7 dies) aquest any acabarà sent molt càlid.

Aquest mes de novembre de 2011 ha estat molt càlid i molt plujós a tot Catalunya. A molts punts s'han superat els 200 mm o fins i tot els 300 mm en indrets on això no és gens habitual, com és el cas del Bages o l'Anoia. A l'àrea de Barcelona en general aquest novembre només s'ha vist superat pels del 1988 i 1983.

Aquests mapes, elaborats pel Servei Metorològic de Catalunya, ho diuen tot:

El primer representa la precipitació total del mes i el segon l'anomalia tèrmica

Si s'observa el mapa de l'anomalia de precipitació a nivell europeu s'observa molt bé com l'anticicló centreeuropeu ha estat ubicat gairebé durant tot el mes de novembre en la mateixa posició, i com és justament la Mediterrània nord-occidental la que ha rebut molta precipitació, precisament allà on els fluxos de sud i sud-est han estat els dominants.

A banda d'això, i una vegada més, hem tingut un mes càlid o molt càlid a Europa. Només a l'àrea de Grècia, Turquia, els Balcans, Hongria... ha estat una mica fred, allà on aquest anticicló europeu enviava vents del nord i nord-est, o bé per inversió tèrmica les temperatures eren molt baixes a les valls, planes i fonadalades.

Ja està

2011-11-23T23:39:00.001+01:00

Malgrat que entre diumenge i dilluns tindrem una gota freda molt a prop sembla que en el que queda de mes ja no plourà. El balanç de pluges l'últim mes, entre el 23 d'octubre i el 22 de novembre, és espectacular: els 100 mm s'han superat a pràcticament el 100% de Catalunya, els 200 mm sovintegen a molts indrets, i els 300, 400 o fins i tot 500 mm (en un mes!) s'han superat a punts del quadrant nord-est (Malgrat de Mar 510 mm). Veritablement ha estat un període plujós que serà recordat; no pas per grans catàstrofes però sí les quantitats acumulades.

Aquí a Sant Joan Despí han caigut 304,2 mm. Feia des del període 31 de juliol - 30 d'agost de 2002 que no plovia tant. Aleshores encara ho va fer amb més quantitat, concretament 326,0 mm, però això sí, gairebé 200 mm van caure la nit del 31 de juliol a l'1 d'agost. Aquesta vegada han caigut en 18 dies de precipitació.

I en canvi al nord d'Europa fa setmanes i setmanes en què pràcticament no hi plou.

Tanta pluja

2011-11-17T23:55:00.001+01:00

Si no fos per les lloses es podria dir que aquesta podria ser perfectament la fotografia d'un indret de muntanya mediterrània molt humit, per exemple el Montseny o un indret de ribera: un tronc de pollancre (Populus alba) fulles seques, bolets i fins i tot "molsa"! En el nostre clima, quan li dóna per ploure, el que mesos enrere pot ser un paisatge groc pot esdevenir frondosament verd. Evidentment no sorgirà un bosc en qüestió d'un mes, però ja ens entenem...

Quin novembre!

2011-11-15T20:21:00.002+01:00

Arriba un punt que un ja perd el recompte dels dies amb pluges fortes i abundants que hem tingut des del 23 d'octubre, dia pel qual es va trencar la inèrcia seca que dúiem arrossegant des de l'estiu.

Avui nou episodi de pluges molt abundants, superiors als 100 mm a l'interior de Tarragona i als 50 a molts altres punts.

L'aspecte més important és que aquesta vegada per fi ha plogut com cal a les terres de ponent. En comarques tan seques com Les Garrigues o l'Urgell s'han acostat als 50 mm. Fantàstica ploguda.

Actualització a dia 16 de novembre

Finalment les pluges han estat abundants a molts indrets de Catalunya. Generalment, els 100 litres s'han superar a l'interior de Tarragona i a l'àrea del Montseny: 191 mm al Puig Sesolles (Montseny), 171 mm a Viladrau, 149 mm a Mas de Barberans (Montsià), 132 mm a l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà), 121 mm a Cerdanyola del Vallès, 110 mm a Prades o 100 mm a Dosrius (Maresme). I moltes quantitats entre els 40 i els 80 mm.

Aquí a Sant Joan Despí va ploure més quan a la major part de Catalunya no ho feia, entre la nit i la matinada, amb un fort aiguat inclòs que va caure cap a la 1 de la matinada, amb un total de 66 mm en aquest episodi, dels quals 38 mm són de la nit-matinada.

Aquest novembre ja se superen els 100 litres a dues terceres parts de Catalunya, per tant, un mes molt plujós ja a dia 16 i a l'espera d'una altra borrasca que arribaria dissabte-diumenge (de moment no sembla gran cosa... però ja veurem). Els 300 litres ja se sobrepassen a Òdena (301 mm), Sant Salvador de Guardiola (309 mm), Viladrau (300 mm), o Núria (320 mm). Aquí a cavall del Baix Llobregat/Barcelonès també se superen els 200 mm gràcies a l'aiguat de la matinada del 2 de novembre.

Deixo aquí l'animació d'ahir del radar de precipitació.

Efemèries 21 a 25 d'octubre

2011-11-12T17:24:00.002+01:00

El 25 d'octubre de 1920 a Teià (Maresme) cauen 113 mm.

El 25 d'octubre de 1928 a l'Observatori Fabra de Barcelona s'enregistren 119 mm de precipitació i 96 mm a Sant Feliu de Llobregat.

El 23 d'octubre de 1938 s'acumulen fins a 170 mm a Breda (Selva), 157 mm al Pantà de Susqueda, 135 mm a Torroella de Montgrí (Baix Empordà), 113 a Arenys de Munt (Maresme) o 108 mm a Viladrau (Osona).

El 24 d'octubre de 1944 consten 130 mm a Barcelona.

El 25 d'octubre de 1946 una situació de llevant deixa 202 mm a Santa Bàrbara (Montsià), 153 mm a Amposta, 140 mm a Camallera (Alt Empordà), 115 mm a Santa Cristina d'Aro (Baix Empordà) o 99 mm a Figueres i a Olot.

El dia 22/23 d'octubre de 1950 cauen 150 mm a l'Ametlla de Mar (Baix Ebre) o 100 mm a Roquetes. Dos dies més tard, el 24 d'octubre, les pluges més fortes afecten la Costa Brava, amb 187 mm a Torroella de Montgrí, 156 mm a Roses, 134 mm a Palafrugell, 120 mm a Empúries o 111 mm a Figueres.

El 23 d'octubre de 1967 cauen fins a 154 mm al Turó de l'Home, 124 mm a la Pobla de Massaluca (Terra Alta), 101 mm a Badalona, 99 mm a Gandesa, 98 mm a Barcelona o 96 mm a Santa Coloma de Gramenet.

El 21 d'octubre de 1982, episodi famós perquè va provocar la ruptura de la presa de Tous, va afectar també el sud de Catalunya, deixant-hi fins a 162 mm al Perelló, 151 mm a Xerta, 149 mm a Deltebre, 140 mm a Cambrils, 134 mm a Mas de Barberans, 131 mm a Falset o 121 mm a Tivissa.

El 22 d'octubre de 1990 cauen 112 mm a Portbou.

Entre el 22 i 23 d'octubre del 2000 es produeixen grans aiguats a l'extrem sud de Catalunya, àrea dels Ports (Beseit més de 550 mm) i especialment a València i Castelló. A Catalunya la dada més significativa són els 373 mm caiguats a Horta de Sant Joan entre aquests dos dies, tot i que es van superar els 500 mm a punts de València i Castelló.

El 24 d'octubre de 2011 una sèrie d'aiguats nocturns fruit d'una situació pre-frontal deixen 140 mm a Blanes, 118 mm a Constantí (Tarragonès), 106 mm a Tossa de Mar (Selva) o 101 mm a Calonge.

11/11/11

2011-11-11T12:40:00.001+01:00

Avui fa 100 anys també era 11/11/11, i més o menys hi ha certa similitud entre el mapa corresponent a l'11/11/1911 i el d'avui 11/11/2011: depressió a l'oest d'Islàndia, una de secundària a prop d'Irlanda, Anticicló al sud-est de Terranova i Anticicló Europeu. Enguany, però, aquest es troba ubicat més aviat cap a Escandinàvia.

Imatge del radar de l'aiguat de Gènova

2011-11-09T23:50:00.002+01:00

Adjunto la imatge del radar (gentilesa de Stefano www.stafanome.it) corresponent al dia de l'aiguat a Gènova. Pel que informa el propi Stefano es va tractar d'una tempesta estàtica, que va deixar 500 mm en 6 hores. Però com pot observar-se, va ser bastant local.

Quan veiem imatges de riuades per la televisió un té la sensació que ha plogut moltíssim en una àrea molt extensa, fins i tot en un país sencer (com quan parlen d'inundacions a la Xina, Bangladesh, Austràlia... on sigui) però al final no té per què ser així (de fet mai és així), com és el cas de l'aiguat de Gènova, molt local.

Imaginin-se que un dia tenim una rierada important, amb imatges espectaculars i fins i tot amb molts danys, i localitzada a Arenys de Mar i quatre pobles més.

Segurament alguns informatius estrangers ho divulgarien i ho titularien com "inundacions a Catalunya" o "inundacions a Espanya", quan, en ralitat, estaríem parlant d'un aiguat que ha afectat una àrea molt reduïda.

Cicló Mediterrani

2011-11-08T23:58:00.003+01:00

La NOAA ha qualificat aquest cicló com a "cicló tropical", altres parlen de Medicane (Mediterranean Hurricane). L'estructura del cicló fa pensar molt en un huracà del Carib per exemple, però a la Mediterrània és impossible la formació d'un huracà perquè és un mar massa petit, tot i que la temperatura que l'aigua adopta a finals d'estiu és òptima.

Aquestes estructures depressionàries no són rares a la Mediterrània, però aquesta ha estat francament "fotogènica" i persistent:

En el mapa següent (és de les 3 de la matinada d'avui) es veu com els vents amb gir totalment ciclònic bufaven amb molta força entre l'Illa de Menorca i Còrsega (Aquestes figures triangulars que hi surten representades són els vaixells que hi havia navegant en aquell moment.)

I aquest migdia, els vents que bufaven a la Côte d'Azur eren huracanats, amb velocitats mitjanes de 70 a 80 km/h i ràfegues de 115 km/h. En aquest mapa es veuen perfectament els dos símbols de vent huracanat en aquella zona.

Reanàlisi del MetOffice

Medicane?

2011-11-07T17:01:00.001+01:00

Una imatge val més que mil paraules...

L'equilibri

2011-11-07T00:01:00.005+01:00

Al final tot s'acaba compensant, i amb la natura també passa. Després de molt de temps sense ploure acaba plovent el que no havia plogut, i viceversa. Una prova d'això la tenim amb aquesta tongada de pluges que estem tenint des de finals d'octubre. Hi ha indrets de Catalunya que ja superen els 300 mm des del 23 octubre. Però en canvi potser feia des de principis de juny que no hi plovia en condicions.

Aquest any 2011, per exemple, els mesos de març, juny i novembre aquí al litoral central han estat molt plujosos, i en algun cas récord, fins al punt que s'ha arribat a compensar l'abundància de marços, junys i novembres secs que han predominat els últims 10 o 15 anys. Perquè això és el clima mediterrani: les mitjanes mensuals són poc representatives del que realment succeeix. Una mitjana mensual de 50 litres a Londres al juliol, per exemple, dóna una idea bastant clara de com solen ser els mesos de juliol a Londres, ja que la variabilitat no és gaire marcada. Però aquí no, una mitjana de 90 litres a l'octubre ens està dient que un octubre cauen 180 litres i potser l'any següent només en cauen 15, i l'altre 30, i l'altre 50, i l'altre 70, i l'altre 5... Però sempre en ve un de tan plujós que acaba situant la mitjana al seu lloc.

L'explicació és fàcil: un mes sec et pot ploure un 50% de la mitjana mensual, i un de molt sec un 30%, 20, 10 o com a molt poc un 0%. En canvi, per la banda plujosa el llindar és molt més alt, de manera que un mes plujós es pot arribar a acumular un 500% o més de precipitació, que compensaria, per exemple, 5 mesos amb el 0% de pluja.

Però quan les compensacions no es produeixen i s'observa que les anomalies cap a una sola direcció (sigui la seca o la plujosa) són massa sistemàtiques és que alguna cosa succeeix, i llavors parlaríem de canvi climàtic. De totes maneres, un augment de la variabilitat també seria motiu per parlar de canvi climàtic (és a dir, que les mitjanes no variïn però sí l'ocurrència de mesos (o anys) extremadament plujosos i extremadament secs, o càlids/freds, etc etc). El canvi climàtic fa referència a CANVIS en la tendència i/o comportament d'un fenomen o una variable meteorològica.

Alerta màxima a Provença, Ligúria i Piemont

2011-11-04T23:57:00.002+01:00

La situació que es presenta aquesta cap de setmana és molt perillosa per a les regions esmentades. Les precipitacions poden superar els 500 mm en les properes 24 hores en els indrets més exposats (alps marítims) als vents càlids i molt humids que impulsarà una profunda depressió mediterrània que se situarà entre Catalunya-Balears-Provença. Però és que avui en 4 hores en un districte de Gènova (Quezzi) hi han caigut més de 500 mm! (a sota, fotografia à l'àrea de l'estació de trens de la ciutat). Per tant, és possible que afegit al que pugui caure els propers dos dies tinguem registres espectaculars de precipitació. Podríem parlar d'un episodi històric comparat al del novembre de 1994, octubre de 1970 o novembre de 1968. L'octubre de 1970 en un episodi més o menys similar es van superar els 900 mm a l'àrea de Gènova.

La seva ubicació exacta és de molt mal preveure, com sol passar en les depressions mediterrànies, però tots els models meteorològics coincideixen en situar-la on he esmentat, de manera que els vents del sud i sud-est cap als Alps marítims estan assegurats.

Aquí a Catalunya no. El radi d'acció de la depressió i la seva ubicació determinaran, i molt, el temps d'aquest cap de setemana. És cosa de 50 km al nord, al sud, a l'est o a l'oest, per tant, aquest cap de setmana és recomanable anar seguint la situació minut a minut.

En aquest mapa que he confeccionat he situat el centre de la depressió (el dissabte al migdia els punts de color vermell i diumenge al migdia els de color verd) previst pels diferents models meteorològics. Ja es pot veure el ventall de possibilitats que hi ha.

I bé, a part d'això aquí nosaltres avui hem tingut pluges generals i mínimament destacables, entre 20 i 40 mm a la major part d'observatoris, destacant per damunt de tot els 101 mm d'Arbúcies. Realment, després del que hem vist aquests dies 100 mm de pluja ja ho veiem com el més normal del món...

Per últim, m'ha sorprès l'última sortida del model GFS. De cara a dilluns l'esmentada depressió adoptaria característiques pseudotropicals i s'assemblaria més a un huracà que no pas a una depressió mediterrània convencional. S'haurà d'anar seguint com he dit.

Grans pluges a la Cataluna Central

2011-11-03T21:32:00.001+01:00

Doncs déu ni do com ha plogut avui a tota la Catalunya Central i diversos punts del Pirineu. Les pluges del Pirineu entren dins del que seria esperable, però les que han caigut a l'Anoia i al Bages han superat qualsevol espectativa. Han caigut fins a 202,9 mm a Òdena, 168,9 mm a Sant Salvador de Guardiola, 148,7 mm a Sant Fruitós de Bages, 143,0 mm a Manresa, 118,9 mm a La Llacuna, 102,5 mm a Castellnou de Bages, 101,6 mm a Sallent o 100,3 mm al Montmell. Per trobar un episodi de quantitats similars i tan "generals" potser caldria remuntar-nos a l'episodi del 10 de juny del 2000 (les famoses inundacions de Montserrat). Al Pirineu destaquen 109,8 mm a Espot o 109,5 mm a Núria. Entremig, al Berguedà i Osona, també s'han superat els 50 mm a tots els observatoris.

En canvi, després de tanta pluja caiguda a la costa central i Costra Brava els últims 10 dies avui pràcticament no hi ha plogut.

Animació del radar d'avui:

Situació del sud

2011-11-03T00:38:00.003+01:00

Avui el pas d'un front amb vents del sud, càlids i humits, comportaran precipitacions a bona part de Catalunya. Les situacions del sud són bastant pròpies del novembre. La més remarcable, per exemple, és la que va donar-se els dies 7 i 8 de novembre de 1982, quan van produir-se precipitacions extraordinàries a la cara sud del Pirineu i el desbordament de molts rius.

Aquests vents de sud acumulen la nuvolositat a la cara sud del Pirineu i les precipitacions hi descarreguen amb insistència i intensitat. Són les àrees més afectades per aquestes situacions. També a prop del litoral, prelitoral, Catalunya Central, podrà descarregar-hi amb ganes també.

En canvi, a la cara nord del Pirineu el vent del sud hi arriba sec i reescalfat, ja que és un vent descendent i que ha "deixat" bona part de la humitat i les precipitacions a l'altra vessant (efecte föhn). Per què ho dic això? Doncs perquè el model meteorològic NAE pronostica molt bé aquesta situació: molta precipitació a la cara sud del Pirineu en les properes 48 hores, i en canvi, poca o fins i tot gens de precipitació a la banda septentrional. En certa manera el mateix succeeix al Cantàbric, on el vent del sud també hi arriba amb unes característiques tèrmiques i higromètriques similars.

De totes maneres, les situacions més freqüents són les de vents del nord i nord-oest. Aquests vents acumulen la nuvolositat i la precipitació a la cara nord del Pirineu i al Cantàbric. És per això que són unes de les àrees més plujoses de la Península Ibèrica, i a més a més (i molt important) tenen la precipitació ben repartida al llarg de l'any.

Aiguat nocturn

2011-11-02T16:14:00.002+01:00

Una situació prefrontal similar a la de la passada setmana ha tornat a produir aiguats a punts del litoral. Aquesta vegada la loteria ha tocat al litoral del Baix Penedès, Garraf, Baix Llobregat i Barcelonès. Les quantitats, en general, han oscil·lat entre els 10 i 30 mm, però un aiguat molt local aquí a cavall del Baix Llobregat i el Barcelonès ha deixat registres molt més elevats: 87 mm a Cornellà, 82 mm a Barcelona Zona Universitària o 72 mm aquí a Sant Joan Despí. 

Aquests aiguats solen formar-se pel contrast tèrmic entre un flux de vents (fluixos) humits procedents del mar i l'aire fresc procedent de l'interior que s'escola cap a la costa. És aquest xoc, juntament amb unes condicions d'humitat i inestabilitat idònies les que afavoreixen aquests aiguats típics de les hores nocturnes.

Deixo aquí l'animació de les imatges del radar en els moments de més precipitació.

Resum octubre 2011

2011-11-02T00:02:00.001+01:00

El mes d'octubre passat és el típic mes que a última hora s'acaba arreglant la situació. Si ja veníem d'un agost molt sec, un setembre molt sec i càlid i una primera quinzena d'octubre MOLT càlida i absolutament anticiclònica un ja pensava que aquesta situació no tindria un final proper i que acabaríem tenint un octubre també récord de càlid i de sec. Jo mateix, quan a dia 20 mm encara portàvem 0,0 mm i els mapes del temps encara no eren massa engrescadors, ja pensava que aquest mes acabaria fatal.

Però no, amb la ploguda de la setmana passada (84,6 mm en total), més o menys s'ha arribat a la precipitació mitjana mensual. I malgrat que la temperatura finalment es va normalitzar per l'època de l'any, fins i tot un parell de dies va fer fins i tot una mica de fred, l'octubre ha quedat igualment càlid, amb una mitjana que supera els 19ºC (concretament 19,2ºC), sent un dels octubres més càlids que es té constància, sense haver estat récord.

De totes maneres, seguint la tradició d'aquest 2011 aquest octubre també hem batut récords. De temperatura màxima en aquest cas. A veure si novembre i desembre ens tenen alguna altra de preparada...

A la resta de Catalunya pel que fa a precipitacions ha passat el mateix que aquí: l'última setmana del mes és quan es va acumular tota o gairebé tota la quantitat de precipitació mensual a la major part del territori, tot i que les àrees on l'octubre ha estat plujós només comprenen algunes del litoral i prelitoral. Malauradament la sequera continua a l'interior i ja es diu que la producció d'oli enguany serà més baixa.

A bona part de Catalunya també ha estat càlid o molt càlid, tal i com ho mostra el següent mapa (elaborat pel Servei Meteoorlògic de Catalunya) d'anomalia tèrmica:

A Europa ha estat un mes bastant sec en conjunt (primer mapa de l'anomalia de precipitació) i càlid (segon mapa d'anomalia tèrmica).

Efemèrides del 16 al 20 d'octubre

2011-11-01T23:56:00.004+01:00

El 16 d'octubre de 1927 van caure 193 mm a Olot, 161 mm a Godall (Montsià) o a la Sènia 130 mm.

El 16 d'octubre de 1950 a Roquetes van acumular-s'hi 175 mm o 106 mm a Santa Bàrbara (Baix Ebre i Montsià, respectivament)

El 20 d'octubre de 1951 tenim 142 mm a Montbrió del Camp (Baix Cmp) o 113 mm a l'Observatori de l'Ebre, a Roquetes.

El 20 d'octubre de 1952 els aiguats afecten el nord-est, amb 131 mm a Núria (Ripollès), 125 mm a Maçanet de la Selva o 103 mm a Girona.

El 20 d'octubre de 1955 es van enregistrar 116 mm a Llinars del Vallès o 113 mm a Sant Feliu de Guíxols.

El 16 d'octubre de 1959 al Pantà de Susqueda varen caure 133 mm, 123 mm a Marçà (Priorat), o 105 mm a Vandellòs o Vilallonga de Ter.

El 19 d'octubre de 1969 les pluges varen deixar fins a 108 mm a Arnes (Terra Alta).

El 18 d'octubre de 1977 una situació d'aiguats afecta el nord-est de Catalunya i s'enregistren fins a 385 mm a Vilanova de Sau (una de les quantitats diàries més importants mai registrades), 276 mm a Cadaqués, 272 mm a Camprodon, 260 mm a Roses, 195 mm a Bas (Garrotxa) o 140 mm a Arbúcies (Vallès Oriental), entre d'altres.

El 19 d'octubre de 1982 consten 113 mm a Tossa de Mar.

El 17 d'octubre de 1988 a Riba-roja d'Ebre varen caure 106 mm.

El 19 d'octubre de 1994, només una setmana després dels grans aiguats a Catalunya, es van produir nous aiguats a l'extrem nord-est de Catalunya, enregistrant-s'hi 220 mm a Llançà, 160 mm a l'Estartit, 131 mm al Port de la Selva, 109 mm a Pals o 101 mm a Torroella de Montgrí.

Entre el 16 i el 17 d'octubre de 2003 un temporal de llevant va deixar 310 mm a Rupit, 172 mm al Vendrell, 154 mm a Girona o 142 mm a Banyoles. El mateix dia 17 cauen més de 200 mm a Viladrau o 199 mm a Darnius (Alt Empordà). Les onades van arribar a 9 metres d'alçada al nord de la costa Brava.

El 18 d'octubre de 2005 cauen 194 mm a Darnius (Alt Empordà) o 112 mm a Fontcoberta (Pla de l'Estany).

Els Aiguats de Sant Lluc

Quan es parla dels aiguats de Sant Lluc (18 d'octubre) aquí a Catalunya es fa referència a dos episodis d'aiguats terribles que hi van tenir lloc l'un l'any 1930 a la Conca de Barberà i l'altre el 1940 al nord-est del país.

El 18 d'octubre de 1930 uns aiguats comparables als del 1994 a la zona (de fet, quan es van donar les inundacions de 1994 l'anterior precedent era aquest de 1930...) van deixar ni més ni menys que 348 mm a Montblanc (Conca de Barberà) o 280 mm a Prades (Baix Camp), 230 mm a Rocafort de Queralt (Conca de Barberà) o 139 mm a Capçanes (Priorat). A punts de l'Alt Empordà i Garrotxa també van superar-se els 100 mm.

El 17 d'octubre de 1940 es va donar possiblement el récord europeu de precipitació en 24 hores. Malgrat que l'oficial són els 817 mm a Oliva (Alacant) caiguts el 3 de novembre de 1987. En aquella ocasió consten 1000 mm de pluja caiguts en un sol dia a la localitat de La Lau, al Pirineu francès. Però és una dada aproximada perquè el pluviòmetre va desbordar-se en més d'una ocasió. Aquí a Catalunya la dada més significativa són els 352 mm que van caure a Camprodon.

El dia 19 d'octubre, per altra banda, van enregistrar-se 209 mm a l'Observatori de l'Ebre, a Roquetes.

Nevada a Nova York

2011-10-30T00:32:00.000+02:00

Doncs avui és notícia que està nevant a Nova York... i a l'octubre! A principis de mes, com també passava aquí, les temperatures també eren molt altes, gairebé d'estiu, i en qüestió de tres setmanes va i ja tenen nevades, mentre nosaltres notem l'arribada de la tardor en forma de pluja i una refrescada que encara ens permet anar sense jaqueta als qui vivim al litoral.

Però bé, la nevada avui a Nova York és excepcional... Ja no només pel fet de nevar sinó perquè la neu ha agafat al terra.

D'aquí un parell de dies és Halloween i què millor que adjuntar una fotografia amb les carbasses cobertes de neu, com si d'un arbre de nadal es tractés...

Curiosament el 29 d'octubre de 2008 van caure flocs de neu al Tibidabo. Va nevar a Cervera i a molts indrets per damunt dels 400 metres, a Barcelona a migdia plovia amb una temperatura de només 6ºC i al matí següent les mínimes van ser extremadament baixes, amb valors que van baixar dels 5ºC fins i tot a la costa. Allò també va ser excepcional.

Aiguats que han marxat i altres que vindran

2011-10-26T16:54:00.000+02:00

Per sort al final dia o altre acaba plovent. Després de gairebé tres mesos amb absència de precipitacions consistents el dilluns, una situació prefrontal amb un flux dèbil però molt humit del sud-est va afavorir la formació de xàfecs i tempestes damunt del mar que s'anaven desplaçant al llarg del litoral i en menor mesura el pre-litoral, tret del prelitoral nord on també va caure-hi força aigua.

En general en totes les àrees properes al litoral van caure quantitats d'entre 30 i 50 mm (veure el mapa de sota, elaborat pel Servei Meteorològic de Catalunya), però de manera molt local es van superar els 100 mm en 24 hores, com és el cas de Malgrat de Mar, Constantí, Blanes o Tossa de Mar (veure la taula al final).

Estació	Comarca	Dia 23	Dia 24	Dia 25
Malgrat de Mar	Maresme	12.3	131.6	0.3	144.2
Constantí	Tarragonès	84.0	36.7	0.1	120.8
Castell d'Aro	Baix Empordà	17.0	84.1	0.2	101.3
Torroella de Montgrí	Baix Empordà	17.1	73.6	0.3	91.0
Riudoms	Baix Camp	41.6	27.6	0.1	69.3
Cassà de la Selva	Gironès	0.8	63.5	0.3	64.6
Dosrius - PN Montnegre Corredor	Maresme	1.1	60.2	1.0	62.3
Cabrils	Maresme	1.7	56.9	0.3	58.9
Badalona - Museu	Barcelonès	0.0	54.7	0.3	55.0
Vilassar de Mar	Maresme	1.0	51.9	0.2	53.1
Barcelona - el Raval	Barcelonès	0.6	52.1	0.1	52.8
Cunit	Baix Penedès	4.9	46.6	0.3	51.8
el Prat de Llobregat	Baix Llobregat	3.6	46.4	0.3	50.3

Va ser més efectiva la situació prefrontal que no pas el propi front fred associat a la depressió atlàntica que hi havia al nord-oest de la Península, (que per cert, per fi va portar les desitjades i esperades pluges a Galícia, on hi feia més d'un mes que no hi plovia!!) i una prova d'això són les minses precipitacions que es van donar al Pirineu i la resta de l'interior de Catalunya durant el pas del front el vespre de dilluns, mentre al litoral continuaven descarregant-hi tempestes.

No sempre calen situacions de gota freda per veure ploure en condicions. Aquestes situacions prefrontals aquesta època de l'any, amb fluxos del sud al sud-est en superfície, poden ser tan efectives com la del típic flux de xaloc impulsat per un anticicló centreuropeu i amb gota freda en alçada. Altres casos de situacions prefrontals i amb precipitacions abundants són les que es van donar el 13/10/1996 (aiguats al Maresme), 09/10/2002 (inundacions a la costa central), 22/10/2001 (aiguats al prelitoral) o 21/10/2009 (aiguats al prelitoral sud).

I bé, tot indica que demà santornem-hi amb una nova borrasca (de característiques ben diferents a la de dilluns i de molt mal predir) i pluges que en algun indret seran molt abundants. On? Dependrà de la posició de la baixa en alçada i sobretot del flux en superfície, si és més de llevant, gregal o xaloc. De moment els mapes indiquen que els aiguats més intensos i persistents es podrien donar entre la Costa Brava i el Rosselló.

Efemèrides 11 a 15 d'octubre

2011-10-23T23:56:00.001+02:00

El 15 d'octubre de 1911 hi ha constància de 140 mm caiguts a Olot.

El 12 d'octubre de 1918 120 mm a Castellfollit de la Roca (Garrotxa)

L'11 d'octubre de 1925 a Tossa de Mar cauen 126 mm o 111 mm a Salou.

L'11 d'octubre de 1931 les precipitacions deixen 158 mm a Badalona, 110 mm a Mollet del Vallès o 101 mm a Nulles (Alt Camp)

El 12 d'octubre de 1931 s'enregistren 155 mm a Alella, 124 mm a Cambrils, 115 mm a Girona, 104 mm a Amposta o 98 mm a Calella de la Costa (Maresme).

El 12 d'octubre de 1936 tenim 104 mm a Amposta.

L'11 d'octubre de 1938 s'acumulen 126 mm a Constantí (Tarragonès) o 109 mm a Nulles (Alt Camp).

El 14 d'octubre de 1957 els aiguats deixen fins a 140 mm a Santa Bàrbara o 123 mm a Godall (Montsià).

Entre l'11 i el 14 d'octubre de 1962, només tres setmanes després dels aguats del Vallès, una gota freda amb llevant provoca nous aiguats a la meitat est de Catalunya. El desordre de les dades de què es disposa no permeten fer-ne una recopilació ordenada de les dades, de manera que el que es pot donar amb més seguretat són els 223 mm que van caure només el dia 11 a Sils (la Selva) o els 179 mm que van caure entre el dia 11 i 12 a Tossa de Mar. És el que tenen aquests episodis molt poc estudiats, que ja fa anys que varen succeir i que tenen bastants dies de durada.

El 15 d'octubre de 1965 es van acumular fins a 193 mm a Girona, 138 mm a Sant Feliu de Guíxols, 108 mm a Sant Sadurní d'Anoia o 103 mm a Figueres.

El 13 d'octubre de 1969 sembla que va ploure molt entre el Garraf i el nord del Tarragones: 205 mm a Cubelles, 171 mm a Torredembarra o 140 mm a Vilanova i la Geltrú.

El 10 i 11 d'octubre de 1970 aiguats importants i extensos a Catalunya, però especialment al Gironès, on el riu Onyar es desborda i causa inundacions a la ciutat de Girona. El dia 11 cauen 180 mm a Girona, 171 mm a Vic o 168 mm a Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà).

El 13 d'octubre de 1986 es va donar un dels récords de precipitació màxima en 24h a Catalunya: 430 mm a Cadaqués!!. També consten 180 mm a Begur, 179 mm a Roses, 155 mm a l'Estartit o 111 mm a Castelló d'Empúries. Aparentment no es veu res de l'altre món, però aquest sud-est anticiclònic amb la gota freda a l'oest de la Península ja són suficients per causar aiguats importants en aquesta època.

L'11 d'octubre de 1990 cauen 213 mm a Portbou i el 14 d'octubre 100 mm a Gandesa (Terra Alta)

El 14 d'octubre de 1996 un front atlàntic que va acabar gestant una depressió mediterrània va deixar precipitacions continuades i moderades, localment fortes i generals. Els 100 mm es van superar a diversos indrets del quadrant nord-est, per no dir a gairebé tots, però els 150 mm es van ultrapassar al Montseny i a la Garrotxa.

Entre l'11 i el 14 d'octubre de 2005 es van produir grans inundacions del Baix Empordà, i en general, precipitacions molt abundants a bona part del litoral i prelitoral català. El dia 11 al vespre ja cauen 126 mm a Creixell o 112 mm a Roda de Barà. Durant la matinada i matí del dia 12 d'octubre, 103 mm a Caldetes o 100 a Arenys de Mar. Però el més fort arriba durant la matinada i el dia 13: 289 mm a Castell d'Aro (més els 77 del dia anterior 366 mm), entre 100 i 150 mm al Barcelonès, i quantitats superiors als 100 mm al quadrant nord-est.

El 12 d'octubre de 2010 plou molt a l'extrem sud: 129 mm al PN dels Ports, 126 mm als Alfacs, 114 mm a Horta de St. Joan o 108 mm a Amposta.

Serà veritat?

2011-10-18T23:57:00.001+02:00

Segons els models meteorològics estem davant la possibilitat de l'arribada de pluges d'aquí uns dies. Ja demà podem tenir el primer tast amb alguns xàfecs a la tarda i vespre al quadrant nord-est de Catalunya. I la setmana vinent tot indica que rebríem la visita de pertorbacions atlàntiques força actives.

Com a mínim el diagrama ha millorat i molt per la possibilitat de pluges, que ja és un punt! Totes aquestes dents que surten de l'eix horitzontal indiquen les precipitacions previstes cada sis hores a la vertical de Barcelona. Cada color indica una tendència diferent.

Efemèrides 9 i 10 d'octubre

2011-10-16T23:54:00.000+02:00

El 9 d'octubre de 1921 es produeixen aiguats a Montserrat: s'enregistren 108 mm a l'Abadia de Montserrat o 100 mm a Monistrol.

El 9 d'octubre de 1951 cauen 129 mm a Dosrius, 98 mm a Barcelona o 95 mm a Mataró.

El 9 l'octubre de 1971, setmanes després d'uns aiguats terribles a diversos punts de Catalunya, plou moltíssim a la Ribera d'Ebre: 204 mm a Miravet, 177 mm a Rasquera o 156 mm a Benissanet.

El 9 d'octubre de 2002 es produeixen tempestes molt fortes de matinada, i amb menys mesura durant la tarda, a la costa central, i especialment al Garraf, Baix Llobregat i Barcelonès. S'acumulen fins a 320 mm a Castelldefels, 270 mm a Gavà, 202 mm a Cornellà, 187 mm a Viladecans, 175 mm a Sant Joan Despí o 170 mm a Sitges. El dia 10 al matí una altra tempesta deixa 70 mm al centre de Barcelona i una gran pedregada a Pallejà.

El 10 d'octubre de 1943 cauen 175 mm a Begur, 132 mm a Girona o a Castanyet (la Selva), 130 mm a Figueres, 124 mm a Sant Feliu de Guíxols, o 118 mm a Palamós.

El 10 d'octubre de 1946 s'amumulen 113 mm a Santa Cristina d'Aro, 110 mm a Llambilles (Gironès), 105 mm a Palamós, 104 mm a Calella de la costa, 101 mm a Girona o 98 mm a Empúries.

El 10 d'octubre de 1959 s'enregistren 117 mm a Roses, 111 mm a Arenys de Mar, 100 mm a Vilassar de Mar.

El 10 d'octubre de 1987, uns dies després d'un episodi important d'inundacions, un front tempestuós molt actiu i acompanyat de forts vents deixa fins a 168 mm a Castellfollit de la Roca (Garrotxa), 110 mm a la Vall d'en Bas (Garrotxa) o 96 mm a Alforja (Baix Camp).

I, com no, els aiguats del 10 d'octubre de 1994. Van afectar bona part de Catalunya, especialment la franja prelitoral, amb quantitats de més de 100 mm a molts indrets i desbordaments de molts rius, però els registres van sortir-se de mare a l'àrea del Montsant i la Mussara. Aquell dia varen acumular-se 450 mm a Alforja, 415 mm a Porrera (i 120 mm en una hora) o 397 mm a Cornuella de Montsant, per exemple. Es considera que és el pitjor episodi d'aiguats en aquesta zona des dels Aiguats de Santa Tecla (22-23 de setembre de 1874).

El 10 d'octubre de 2010, de matinada, una franja de precipitació que avançava de sud-oest a nord-est i de sud-est a nord-oest deixa fins a 148 mm a Núria (i 203 mm si afegim els registres del dia 11), 118 mm a Sant Pau de Segúries (i 191 mm amb el dia 11), 117 mm a Corbera de Llobregat, 114 mm a Masquefa, 113 mm a Banyeres del Penedès o 100 mm a Terrassa. Es nota i molt com en els últims anys el nombre d'observatoris ha augmentat exponencialment...

Efemèrides 6, 7 i 8 d'octubre

2011-10-16T23:42:00.005+02:00

El 6 d'octubre de 1919 a Viladrau cauen 184 mm, a Sant Hilari Sacalm 132 mm, a Vic 121 mm, Olot 116 mm, o a Castelló d'Empúries 104 mm.

El 6 d'octubre de 1932 consten 109 mm al Perelló (Baix Ebre).

El 6 d'octubre de 1936 tenim 134 mm a Vila-rodona (Alt Camp)

El 6 d'octubre de 1996 a Sitges es van acumular 102 mm de pluja.

El 7 d'octubre de 1947 plou molt a l'extrem sud: 174 mm a Santa Bàrbara o 122 mm a Amposta (Montsià). També consten 107 mm a Sant Pere de Ribes.

El 7 d'octubre de 1959 un aiguat deixa 230 mm a Tossa de Mar, 200 mm a Palafrugell, 127 mm a Bordils (Gironès) o 113 mm a la Bisbal d'Empordà).

Entre el 7 i el 9 d'octubre de 1965 es va donar un d'aquests episodis més o menys llargs d'aiguats i que costa de quantificar i detallar. De moment deixem-ho en què van recollir-se quantitats de 100 a 300 mm al Maresme, Garrotxa, Baix Empordà, Osona, Gironès i Alt Camp. Les quantitats més importants van concentrar-se cap a la Garrotxa.

El 8 d'octubre de 1985, al vespre, a Barcelona es produeix una tempesta local similar a la del 21 de setembre de 1995: s'enregistren 153 mm al centre de la ciutat o 106 mm a Gràcia. A Gavà (Baix Llobregat) també hi consten 121 mm.

El 8 d'octubre de 1990 cauen 103 mm a Cubelles (Garraf)

Calor històrica

2011-10-13T20:35:00.000+02:00

En aquest mapa (elaborat pel Servei Meteorològic de Catalunya) hi queda representada la distribució de la temperatura més alta enregistrada entre el 10 i 12 d'octubre a les diferents estacions meteorològiques automàtiques del SMC. Simplement sobren els comentaris. Si la setmana passada ja vàrem assolir récords, aquesta vegada han quedat pulveritzats per segona vegada en molts indrets.

Veure temperatures màximes de l'ordre de 33 a 35ºC un 12 d'octubre és possible que ja no ho veiem mai més i encara menys amb tanta persistència. L'exemple més clar és el de l'Observatori Fabra de Barcelona. Fa uns dies va ser notícia que s'havia superat la temperatura màxima absoluta prèvia (els 30ºC del 10/10/1997), però poc ens imàginàvem que aquest valor se superaria en quatre jornades més! I ahir va ser ja el dia estrella, quan la màxima va arribar a 32.5ºC(!!). Increïble. Però és que es va arribar a màximes de 35ºC a la plana Gironina i l'Empordà.

També molt noticiable la inversió tèrmica nocturna (valors nocturns bastant frescos a les fondalades i molt altes en indrets enlairats) i conseqüent l'amplitud tèrmica exageradíssima que va donar-se en algunes àrees. Per exemple, a Girona ciutat una mínima de 7,5ºC i una màxima de 34,7ºC, o a Fornells de la Selva una mínima de 6,0ºC i una màxima de 34,3ºC. S'imaginen això? Temperatura d'hivern a primera hora del matí i temperatura canicular al migdia. O a Das (la Cerdanya), mínima de -0,1ºC (glaçada) i al migdia 29,2ºC... Gairebé 30 graus de diferència entre el dia i la nit!

En fi, un episodi de calor excepcional comparable a l'onada de calor del 2003 per exemple, però traslladada a l'octubre. Hem de pensar que en alguns observatoris de la Costa Brava les temperatures màximes de l'any s'han donat ara a l'octubre. Ni al juny, ni al juliol, ni a l'agost ni tan sols al setembre: a l'octubre!

Efemèrides 1 al 5 d'octubre

2011-10-12T03:09:00.001+02:00

L'1 d'octubre de 1901 cauen 99 mm a Vilanova i la Geltrú (Garraf).

L'1 d'octubre de 1919 127 mm a la Bisbal d'Empordà.

L'1 d'octubre de 1986 s'acumulen 107 mm a Godall (Montsià), 99 mm a Vilanova de Sau (Osona) o 95 mm a Olot (Garrotxa)

L'1 d'octubre de 1990 cauen 106 mm a Cercs (Berguedà) i 95 mm a Mas de Barberans (Montsià)

El 3 d'octubre de 1937 consten 180 mm al Monestir de Santes Creus (Alt Camp), 177 mm a Montcada i Reixac (Vallès Oriental), 155 mm al barri del Poblenou de Barcelona, 110 mm a Alella (Maresme), 103 mm a Arbúcies (Vallès Oriental) o 95 mm a Vilassar de Mar.

El 3 d'octubre de 1955 els aiguats deixen fins a 161 mm a l'aeroport de Reus, 145 mm a Vila-seca (Tarragonès), 125 mm a Masllorenç (Baix Penedès) o 101 mm a Cambrils (Baix Camp).

El 4 d'octubre de 1969 les pluges més importants afecten la comarca del Montsià: 171 mm a la Sènia, 155 mm a Santa Bàrbara, 118 mm a Amposta o 117 mm a Mas de Barberans.

El 4 d'octubre de 1971 cauen 99 mm a l'aeroport del Prat.

El 4 d'octubre de 1979 100 mm a Sant Boi de Llobregat

El 4 d'octubre de 1982 132 mm a Alella (Maresme)

El 5 d'octubre de 1954 s'enregistren 118 mm a l'Ametlla de Mar (Baix Ebre)

El 5 d'octubre de 1961 consten 97 mm a Castelló d'Empúries (Alt Empordà)

El 5 d'octubre de 1974 s'acumulen 124 mm a Vilanova i la Geltrú.

El 5 d'octubre de 1988 cauen 117 mm a Darnius (Alt Empordà)

Episodis llargs i històrics

Entre l'1 i el 3 d'octubre de 1951 es produeixen inundacions a la meitat est de Catalunya però especialment al Delta del Llobregat, on les precipitacions hi sobrepassen els 300 mm. L'octubre de 1951 és el mes més plujós de la série de l'aeroport del Prat amb 501 mm.

Entre l'1 i el 5 d'octubre de 1987 es va donar un important episodi d'aiguats i tempestes extraordinàriament fortes en punts del litoral català. Cada dia queien més de 100 mm en un lloc o altre del litoral, fins arribar a acumular-se quantitats properes als 400 mm en quatre dies a l'aeroport del Prat o a la part baixa de Barcelona, per exemple. És un d'aquells episodis que fer un balanç final duu la seva feina i, per tant, de moment ho deixo aquí. Això sí, va ser un episodi d'inundacions que es va donar després de tenir el setembre més càlid del s. XX.

Resum setembre 2011

2011-10-09T23:57:00.001+02:00

Aquest any 2011 déu ni do la de récords que estem assolint: març récord de plujós, abril récord de càlid, maig gairebé récord de càlid, juny i juliol gairebé récords de plujosos (això més aviat aquí a Sant Joan Despí), agost gairebé récord de sec, i ara setembre gairebé récord de càlid... I veurem si el que queda d'any ens depara més sorpreses! Aquest setembre ha estat el més calorós des de 1987, el qual encapçala el rànquing de setembres càlids.

La temperatura mitjana del setembre ha estat de 23,0ºC, gairebé 2ºC per sobre de la mitjana. I no només això: al tenir un juliol molt fresc, enguany el setembre ha estat més càlid que el juliol! Vaja, que l'estiu l'hem tingut clarament desfasat.

L'aspecte més destacable és l'absència de precipitacions tan escandalosa que tenim des de la famosa tempesta del 30 de juliol. Un setembre amb 12,5 mm** és una misèria, veníem d'un agost molt sec, i a més a més ens plantarem a 15 d'octubre sense haver plogut encara. I estem en l'època més plujosa de l'any. L'any 2008 pluviomètricament va passar una cosa similar (agost sec, setembre sec i a l'octubre no va ploure amb ganes fins ben bé a final de mes), però la temperatura a l'octubre ja era de plena tardor.

I aquesta ha estat la norma a gairebé tota Catalunya:

A la resta d'Europa hi ha hagut àmplies àrees on el setembre també ha estat sec, i això sí, càlid a tot arreu, especialment a l'àrea dels Balcans on les anomalies han estat molt positives:

** L'any 2009 vàrem tenir un agost extraordinàriament sec. L'any 2007 un setembre extraordinàriament sec. Semblava que costaria tornar a tenir uns mesos similars i enguany "volíem caldo? 2 tasses!": Agost i setembre, apa. I com es descuidi octubre i tot (esperem que no).

A Grècia i Turquia, sí

2011-10-07T17:06:00.001+02:00

Sí què? Doncs que allà sí que aquest cap de setmana els arriba la tardor. Després de molts mesos de calor i absència de precipitacions, aquest cap de setmana una depressió freda i bastant activa se centrarà a la mar Jònica i provocarà precipitacions importants o molts importants a Grècia i Turquia. Avui, el front fred que acabarà gestant aquesta depressió Mediterrània (i la primera de la temporada) està resseguint l'Adriàtic de nord-oest a sud-est, afavorint la formació de tempestes fortes a Eslovènia, Croàcia, Bòsnia, Montenegro i Albània.

A partir de demà al vespre, un cop s'hagi format la borrasca, les precipitacions seran molt abundants a Grècia (especialment el nord, l'oest i el Peloponès) i de cara a diumenge a l'oest de Turquia. Aquesta situació d'aiguats podrà perdurar fins ben bé dimarts. Per tant, tots aquelles persones que tinguin pensat viajar en aquests països almenys que vagin preparats. Com a mínim, per no trobar ni temps de platja, ni temps assolellat ni temperatures altes.

Els mapes següent mostren la precipitació acumulada cada 24 hores a Europa, i es pot apreciar com és a l'àrea de Grècia i Turquia on hi ha àmplies àrees on se superaran els 50 mm en 24 hores.

I aquí res, malgrat la baixada de temperatura d'aquest cap de setmana, la setmana vinent torna l'estiu... Potser no tant com aquests dies però déu ni do.

Un estiu llarg...

2011-10-05T00:56:00.000+02:00

Si no en teníem prou amb la calor del setembre, portem tres dies (i de fet, des de fa setmanes) en què van caient alguns récords de temperatura màxima en diverses estacions meteorològiques. L'exemple més clar és que ahir dimarts a l'Observatori Fabra de Barcelona es va assolir la temperatura més alta mai observada en un mes d'octubre, amb 30,7ºC, però és que avui la temperatura encara ha pujat més i s'ha situat en 31,3ºC. L'anterior récord datava del 10 d'octubre de 1997 amb 30,0ºC. És a dir, ahir es va assolir el récord absolut però és que avui encara s'ha superat. I no només això: si ordenem les temperatures màximes diàries de tots els octubres (pensem que l'Observatori Fabra va començar l'any 1913 a prendre dades), 5 de les 14 màximes més altes són del mes present.

Algunes màximes s'han enfilat fins als 33ºC, com és el cas de Roquetes i Girona, per exemple.

La diferència respecte l'estiu és que durant la nit refresca... I com resfresca! Hi ha indrets de l'interior de les comarques gironines que es baixa dels 10ºC, de manera que estem parlant de temperatures de plena tardor a primera hora del matí i temperatures de ple estiu a migdia, donant-se unes amplituds tèrmiques més pròpies d'àrees desèrtiques. Segurament el terreny sec degut a la manca de precipitacions des de fa setmanes afavoreix la baixada de temperatura, ja que l'absència d'aigua o vapor d'aigua a prop de la superfícia implica major pèrdua radiativa.

Una de les conseqüències de tot plegat és que la temperatura de l'aigua del mar encara es manté molt calenta, amb valors propis de l'estiu... És normal, doncs, que encara hom es pugui banyar al mar com si es tractés del mes de juliol.

Efemèrides 29 i 30 de setembre

2011-10-04T00:45:00.000+02:00

El 29 de setembre de 1933 tenim 108 mm a Puig-reig (Berguedà)

El 29 de setembre de 1941 cauen 128 mm a Maçanet de la Selva, 116 mm a Breda (també a la Selva), 112 mm a la Llacuna (Anoia), 105 mm a Cambrils, 103 mm a l'Arboç (Alt Penedès), o 100 mm a Vandellòs (Baix Ebre) i a Esponellà (Pla de l'Estany).

El 29 de setembre de 1949 s'acumulen 120 mm a Olot, 108 mm a Miravet (Ribera d'Ebre), 105 mm a Santa Maria de Miralles (Anoia), 112 mm a Vilajuïga (Alt Empordà) o 98 mm a Igualada.

El 29 de setembre de 1959 es dóna el tercer i últim episodi de pluges torrencials d'un dels setembres més plujosos del segle XX a Catalunya. Aquest dia cauen 280 mm (!) a Alforja (Baix Camp), 173 mm a Santa Eugènia del Relat (Bages), 172 mm a Montbrió del Camp (Baix Camp), 145 mm a Cornudella de Montsant (Priorat), 112 mm al centre de Barcelona, 102 mm a Sant Sadurní d'Anoia o 98 mm a Alella (Maresme).

El 29 de setembre de 1988 cauen 125 mm a Gelida, 100 a Piera (Anoia) i a Portbou (Alt Empordà) o 98 mm a Sant Quintí de Mediona.

El 29 de setembre de 1994 a Castellfollit de la Roca (Garrotxa) cauen 145 mm o 115 mm a l'Observatori Fabra de Barcelona.

El 30 de setembre de 1901 consten 123 mm a Vilanova i la Geltrú.

El 30 de setembre de 1942 cauen 101 mm a Castellterçol (Vallès Oriental)

El 30 de setembre de 1967 100 mm a Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès)

El 30 de setembre de 1969 s'acumulen 106 mm a Sant Boi de Llobregat o 98 mm a Sant Joan Despí.

Efemèrides 27 i 28 de setembre

2011-10-04T00:28:00.002+02:00

De moment no hi ha res destacat respecte el 27 de setembre.

El dia 28 de setembre de 1912 cauen 130 mm a Teià o 111 mm a Mataró.

El 28 de setembre de 1913 consten 154 mm de precipitació acumulada a Esplugues de Llobregat, 119 mm a Sant Hilari Sacalm o 106 mm al Pantà de Foix (Alt Penedès)

El 28 de setembre de 1942 a Ribes de Freser (Ripollès) s'enregistren 105 mm.

El 28 de setembre de 1960 108 mm a Salt (Gironès).

El 28 de setembre de 1961 a Flix cauen 141 mm.

El 28 de setembre de 1984 cauen 129,4 mm a Rocafort de Queralt (Conca de Barberà)

Efemèrides 26 de setembre

2011-10-04T00:22:00.002+02:00

El 26 de setembre de 1937 s'enregistren 141 mm a Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà), 106 mm de precipitació a l'Observatori de l'Ebre (Roquetes), 104 mm a Breda, 103 mm a Viladrau, 102 mm a Darnius (Alt Empordà).

Observi's la massa d'aire tan càlida que emergia del nord d'Àfrica i el clàssic anticicló Centreuropeu quan es donen situacions d'aiguats a Catalunya.

Al voltant del dia 26 de setembre de 1938 (no sembla gaire clar si 25, 26, 27 però pels mapes sembla més lògic pensar en dia 26) cauen 155 mm a Susqueda (la Selva) 108 mm a Torroella de Montgrí o 102 mm a Begur (Baix Empordà).

El 26 de setembre de 1940 (déu ni do quins tres anys gairebé seguits) a Gavà cauen 120 mm, 115 mm a Sant Boi de Llobregat o 108 mm a Puig-reig (Berguedà)

El 26 de setembre de 1985 plou molt a l'extrem sud: 153 mm a Vandellòs, 151 mm a Xerta, 131 mm a Deltebre, 96 mm a Amposta o 95 mm a Tivissa.

El 26 de setembre de 1992 es produeixen aiguats al nord i al sud de Catalunya: 194 mm a Miravet (Ribera d'Ebre), 163 mm a Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà), 145 mm a Beuda (Garrotxa) i a Riner (Solsonès), 122 mm a Roquetes (Baix Ebre) o 116 mm a Darnius (Alt Empordà)

Efemèrides 25 de setembre

2011-10-03T00:54:00.003+02:00

El 25 de setembre de 1919 tenim 219 mm al Perelló o 162 mm a l'Ametlla de Mar (Baix Ebre)

El 25 de setembre de 1942 a Barberà de la Conca i Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà) cauen 115 mm.

El 25 de setembre de 1953 cauen 186,7 mm a l'aeroport del Prat, la quantitat més elevada en un dia meteorològic (de 7 del matí a 7 del matí del dia següent). També consten 137 mm a l'Hospitalet de Llobregat, 128 mm a Barcelona - Travessera de Dalt, 120 mm a Premià de Mar, 108 mm a Badalona Canyet, 107 mm a Santa Coloma de Gramenet, 98 mm a Gualba (Vallès Oriental), 96 a Vilanova i la Geltrú (Garraf) o 95 mm a Amposta.

El 25 de setembre de 1962 (de fet, la nit del 25 al 26) es van donar els terribles i tràgics aiguats del Vallès, on van perdre-hi la vida 815 persones (!). En tan sols unes tres o quatre hores es van acumular quantitats exagerades de precipitació. No cal dir que al Vallès Occidental, Baix Llobregat, Vallès Oriental, Barcelonès i Maresme es van superar els 100 mm arreu o gairebé arreu, per tant, només escriuré les dades més significatives: 250 mm a Martorelles, 240 mm a Corbera de Llobregat, 223 mm a Terrassa, 218 mm a Alella, 217 mm a Abrera, 213 mm a Esparreguera, 212 mm a Gelida, 212 mm a Olesa de Montserrat, 196 mm a Sabadell, 175 mm a Cornellà, 156 mm a Breda, 100-150 mm a Barcelona, 110 mm a Valls, 105 mm a Castellví de la Marca (Alt Penedès) o 99 mm a Tarragona. No cal dir que els rius (Besòs i Riera de Rubí) es ban desbordar de mala manera i van assolir cabals extraordinaris.

El 25 de setembre de 1965 encara més aiguats. En aquest cas a la Catalunya Central i Pirineu Oriental. Tenim 192 mm a Castellterçol (Vallès Oriental), 168 mm a la Pobla de l'Illet (Berguedà), 161 a Santa Maria de Besora (Osona), 150 mm a Castelladrall (Bages), 127 mm a Centelles (Osona), 126 mm a la Molina (Cerdanya) o 115 mm a Santa Maria de Miralles (Anoia).

Clàssica situació de front actiu amb vents del sud-sud-est previs.

El 25 de setembre de 1991 cauen 125 mm a Portbou, 110 mm a la Gornal (Alt Penedès), 102 mm a Alella o 101 mm a Castellví (Alt Penedès).

El 25 de setembre de 1998 s'enregistren 95 mm a Castelldefels.

El 25 de setembre de 2005 una forta tempesta al vespre deixa 155 mm a Cubelles o 100 mm a Vilanova i la Geltrú.

Efemèrides 22, 23 i 24 de setembre

2011-10-03T00:22:00.001+02:00

El 22 de setembre de 1981 cauen 114 mm a Miravet (Ribera d'Ebre).

El 22 de setembre de 2001 s'acumulen 144 mm de precipitació a Amposta o 137 mm al Parc Natural del Delta de l'Ebre.

El 23 de setembre de 1936 107 mm a Sant Joan de les Abadesses (Ripollès)

El 23 de setembre de 1956 consten 122 mm a Masllorenç (Baix Penedès), 108 mm a Teià o 97 mm a Carme (Anoia).

El 23 de setembre de 1949 a Valls s'enregistren 123 mm, a Tarragona 110 i a Nulles (Alt Camp) 102.

El 23 de setembre de 1993 les tempestes afecten bona part de Catalunya, i deixen fins a 135 mm al Prat de Llobregat, 132 mm a Gelida, 122 mm a Gavà, 115 mm a Piera, 110 mm a Corbera de Llobregat, 106 mm a Cornellà, 99 mm a Sant Sadurní d'Anoia o 97 mm a Sitges.

El 24 de setembre de 1994 a Cubelles cauen 103 mm.

El 24 de setembre del 2002 una tempesta local al sud del Maresme i nord del Barcelonès deixa 110 mm a Badalona Mas-Ram.

Per la Mercè se sol dir que sempre plou molt, però curiosament, el que és el propi dia 24 consten pocs episodis de pluja important. En canvi, el dia 25 en consten més, i alguns d'històrics... com el de 1962.

1 d'octubre o 1 de juliol?

2011-10-01T17:05:00.001+02:00

Una comparativa entre les temperatures d'avui a Europa i les que hi havia l'1 de juliol passat. No cal comentar res més. I si agafo el 10 de juliol, 15 o 20 d'enguany el panorama és similar al del dia 1. Bé, sí, el que també cal destacar avui és que si es traça una línia entre Lisboa i Helsinki és possible no trobar ni un núvol al cel.

Pràcticament no hi ha núvols entre Lisboa i Helsinki:

Été indien / Indian summer

2011-09-30T23:53:00.000+02:00

Aquests dies, i sobretot avui, a França, Suïssa o el Regne Unit s'està parlant força de l'été indien o l'Indian summer, el que seria el típic període més o menys llarg de temps assolellat i càlid que es dóna a la tardor.

Avui hi ha hagut temperatures de 28 a 30ºC al Regne Unit, i fins i tot superiors als 30ºC al nord de França. Aquí hi ha un aspecte molt important a considerar: Si aquests valors s'haguessin donat demà estaríem parlant de récords de calor per al mes d'octubre en alguns punts, especialment de Gran Bretanya. Però al ser 30 de setembre, aquests valors no passaran pas a ser récord, perquè alguna altra vegada s'han assolit valors més alts, però més aviat a principis de mes. El mèrit d'avui és que ja és dia 30...

D'aquesta manera, demà caldrà veure fins on puja el termòmetre.

Tornant a l'Indian summer: Primer de tot el seu origen etimològic no és clar, tot i que es diu que aquesta expressió es va començar a utilitzar a Pennsylvania. En realitat, com he dit, fa referència a un període càlid de la tardor, però les dates en sí varien en funció de cada país i regió. Aquí l'indian summer seria l'estiuet de Sant Miquel o el de Sant Martí. A França es parla de l'estiu de Sant Denís (9 octubre) o també el de Sant Martí, a Anglaterra de l'estiu de Sant Lluc (18 octubre), i a Itàlia també el de Sant Martí.

Estiuet de Sant Miquel

2011-09-29T23:52:00.001+02:00

A la tardor es parla de l'estiuet de Sant Miquel (avui) i el de Sant Martí (11 de novembre) com a períodes en els quals l'estiu dóna les seves últimes fuetades.

I enguany tenim un exemple paradigmàtic. No és que aquí les temperatures siguin molt altes, de fet han baixat respecte dies enrere, però on estan tenint un veritable estiu és a França, Illes Britàniques, Països Baixos i fins i tot Escandinàvia... Temperatures aquest migdia de 25 a 28ºC són valors propis de l'estiu en aquests països (exceptuant el sud de França)... És com si nosaltres tinguéssim temperatures de 30 a 33ºC avui.

Tot plegat és degut a la posició de l'anticicló a Centreuropa, el qual envia una massa d'aire càlid cap a tots els sectors esmentats (i ja la pròpia subsidència de l'aire associada a l'anticicló ajuden a aquest augment tèrmic). Però feia molt de temps que no tenien un període de temps més o menys llargs i amb aquestes temperatures tan altes. Que ho aprofitin perquè saben que això allà són dies comptats al cap de l'any.

Efemèrides 21 de setembre

2011-09-27T13:21:00.002+02:00

El dia 21 de setembre consten dues efemèrides, però justament es tracta de dues de ben importants.

La primera es tracta d'un episodi de 3-4 dies d'aiguats malgrat que el dia 21 fou el dia més complicat. Es tracta dels famosos aiguats de setembre de 1971 i de la pitjor inundació del riu Llobregat del segle XX, amb un cabal màxim observat a Martorell superior als 3000 m3/s. Tot va quedar anegat.

Les quantitats observades en 3 dies de precipitació a la banda de Montserrat i les muntanyes de Prades van voltar els 400 mm, tot i que els 100 mm es van superar pràcticament a tota la franja litoral-prelitoral i Catalunya Central.

24 anys més tard, el 21 de setembre de 1995 va tenir lloc l'"Aiguat del segle" a la ciutat de Barcelona. Aquella nit els carrers de la ciutat semblaven autèntics rius. A Plaça Universitat van caure 145 mm en menys d'una hora. Al barri de la Sagrada Família van caure 114 mm; també consten 99 mm a Sitges o 95 mm a Calafell.

Efemèrides 20 de setembre

2011-09-27T13:10:00.002+02:00

El 20 de setembre de 1957 s'acumulen 104 mm de precipitació a Vila-seca o 98 a Montbrió del Camp.

El 20 de setembre de 1959 i part del dia 21, aiguats generals al litoral i prelitoral de Catalunya. Les quantitats acumulades arriben a superar els 200 mm a punts del Vallès Oriental i el Baix Camp.

El 20 de setembre de 1972 grans aiguats a l'extrem sud de Catalunya: 180 mm a Amposta, 144 mm a Mas de Barberans, 126 mm a Godall, 123 mm a Deltebre o 106 mm a Amposta.

El 20 de setembre de 1979 cauen 118 mm a Portbou.

Efemèrides 18 i 19 de setembre

2011-09-27T13:04:00.004+02:00

El 18 de setembre de 1944 cauen 130 mm a Roses i 101 mm a Cadaqués.

El 18 de setembre de 1995 un aiguat local deixa 102 mm al Vendrell.

El 19 de setembre de 1999 una situació poc habitual per l'època de l'any deixa 98 mm al Port del Comte o 97 mm a Sant Feliu de Pallerols. Poc habitual perquè es va tractar d'una depressió atlàntica força profunda amb un flux marcat del sud al sud oest.

El 19 de setembre del 2000 a Argentona cauen 106 mm.

Efemèrides 17 de setembre

2011-09-27T12:58:00.003+02:00

El 17 de setembre de 1923 s'acumulen 105 mm de precipitació a Porrera, 102 mm a Capçanes (Priorat) o 95 mm a Salou.

El 17 de setembre de 1929 cauen 100 mm a Vilallonga de Ter

El 17 de setembre de 1943 precipitacions importants van presentar-se al sud de Catalunya, deixant quantitats de 140 mm a Tarragona, 108 mm a Amposta o 107 a Vandellòs.

El 17 de setembre de 1974 es va donar una situació d'aiguats bastant extensa en el territori. Fins a 185 mm van caure a Vilanova i la Geltrú, 168 mm a Sabadell, 146 mm a Cercs (Berguedà), 137 al Masnou, 134 mm a Torroella de Montgrí o 130 mm a Esparreguera, entre d'altres...

El 17 de setembre de 2010 un aiguat local va deixar fins a 217 mm a l'Ametlla de Mar. A Vila-rodona varen caure 110 mm o 95 mm a Font-rubí i Vilanova de Meià.

Efemèrides 16 de setembre

2011-09-18T23:50:00.001+02:00

El 16 de setembre de 1943 es varen produir aiguats al sud de Catalunya. A l'Observatori de l'Ebre, un dels més complerts de Catalunya, amb sèrie molt llarga i mesures diàries sistemàtiques i curoses, cauen 265 mm. El valor récord d'aquest Observatori emplaçat a Roquetes.

El 16 de setembre de 2002, 4 dies després de l'aiguat a Castelldefels, s'enregistren 220 mm a Albinyana, 207 mm a Bonastre, 195 mm a l'Arboç, 138 mm a la Gornal, 122 mm al Vendrell, 103 mm a Castellví de la Marca o 101 mm a Vilanova i la Geltrú.

Efemèrides 15 de setembre

2011-09-18T23:42:00.003+02:00

El 15 de setembre de 1927 consten 105 mm a Peguera (Berguedà)

El 15 de setembre de 1934 al barri del Poblenou de Barcelona s'acumulen 96 mm de pluja.

El 15 de setembre de 1954 cauen 115 mm a Cànoves i 101 mm a Granollers.

El 15 de setembre de 1966 cauen 95 mm a Torelló (Osona)

Demà forta baixada de la temperatura

2011-09-17T18:17:00.000+02:00

Ara no és que vingui el fred de cop, i ja vaig comentar fa uns dies que la situació de demà seria un intent de refrescada. Doncs al final sempre que serà una bona refrescada acompanyada de xàfecs i tempestes a la meitat nord del país, aproximadament. De totes maneres, a partir de dilluns les temperatures tornaran a pujar però segurament ja no s'arribarà als valors que hem tingut aquests setembre fins ara...

Efemèrides 14 de setembre

2011-09-16T23:35:00.000+02:00

El 14 de setembre de 1933 cauen 103 mm a Sant Boi de Llobregat

El 14 de setembre de 1971 a Santa Maria de Besora es recullen 101 mm

El 14 de setembre de 1988 una destructiva pedregada afecta bona part del Baix Llobregat.

El 14 de setembre de 1999 es varen produir fortes tempestes al vespre-nit, deixant un total de 154 mm a Vilassar de Mar, 119 mm a Santa Coloma de Gramenet, 98 mm a Argentona, 96 mm a Cerdanyola del Vallès o 95 mm a Esplugues de Llobregat.

Efemèrides 13 de setembre

2011-09-16T20:09:00.001+02:00

El 13 de setembre de 1923 cauen 122 mm a Vilanova i la Geltrú o 105 mm a Sitges.

El 13 de setembre de 1951 una tongada d'aiguats deixa 175 mm a Vandellòs, 158 mm a Marçà (Priorat), 157 mm a Ginestar, 144 mm a Miravet, 132 mm a Tivissa, 120 mm a Móra d'Ebre i Amposta, 118 mm a Cabacés, 110 mm a Montbrió del Camp, 107 mm a Cabacés, 98 mm a Capçanes, 97 mm al Mas-roig o 96 mm a Cambrils.

El 13 de setembre de 1952 s'enregistren 185 mm a Torredembarra, 126 mm a Reus, 123 mm a Castellví de la Marca (Alt Penedès), 113 mm a Gelida (Alt Penedès), 110 mm a Masllorenç (Baix Penedès) o 101 mm a Barcelona - Muntanya Pelada.

Entre el 12 i 14 de setembre de 1963 grans aiguats a Catalunya, especialment a la meitat est. En tres dies s'acumulen entre 100 i 350 mm. Com que es tracta d'una tongada de dos-tres dies es fa complicat dividir les quantitats diàries entre els diferents observatoris, ja que no tots segueixen el mateix criteri a l'hora d'anotar les dades.

El 13 de setembre de 1997 cauen 147 mm a Vacarisses o 109 mm a l'Abadia de Montserrat

El 13 de setembre de 2006 un tornado afecta el Delta del Llobregat, des de Viladecans fins a Sant Feliu de Llobregat. A banda, continuen els aiguats a bona part de Catalunya, de matinada al centre i sud i durant el dia a l'Empordà, on hi cauen 179 mm als Aiguamolls de l'Empordà, 158 mm a Peralada, 130 mm al Port de Llançà o 125 mm a Figueres.

Efemèrides 12 setembre

2011-09-16T19:32:00.001+02:00

El 12 de setembre de 1919 s'enregistren 166 mm al Perelló, 125 mm a Xerta i 95 mm a Benissanet.

El 12 de setembre de 1929 cauen 213 mm a Sant Carles de la Ràpita, 130 mm a Capçanes (Priorat), 120 mm a Tivissa (Ribera d'Ebre), 114 mm a Marçà (Priorat), 100 mm a Amposta, 97 mm a Vila-seca o 96 mm a Riner (Solsonès)

El 12 de setembre de 1935 s'acumulen 110 mm a Vimbodí (Conca de Barberà), 105 mm a Torredembarra i la Jonquera, 104 mm a Santa Maria de Miralles (Anoia), 100 mm a Palamós o 97 mm a Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà).

El 12 de setembre de 1969 a Salomó (Tarragonès) s'anoten 95 mm

El 12 de setembre de 1976 tenim 131 mm a Abrera, 112 mm a Caldes de Montbui, 102 a Osor (la Selva), 100 mm a Sabadell o 95 mm a Terrassa.

El 12 de setembre de 1995 cauen 112 mm a Campdevànol.

El 12 de setembre de 2002 a la matinada un aiguat molt local, i extraordinari, deixa 287 mm a Castelldefels.

Entre la nit del 12 i matinada del 13 de setembre de 2006, es produeixen fortes tempestes al litoral i prelitoral del centre i sud de Catalunya, amb quantitats que localment superen els 150 mm al Tarragonès i els 100 mm a molts dels indrets esmentats.

Efemèrides 11 de setembre

2011-09-16T18:50:00.000+02:00

L'11 de setembre de 1929 s'anoten 106 mm a Peguera (Berguedà) o 96 mm a Riner (Solsonès).

L'11 de setembre de 1931 cauen 103 mm a Llagostera, 102 mm a Arenys de Mar o 98 mm a Begur.

L'11 de setembre de 1932 cauen 125 mm a Castanyet (la Selva)

L'11 de setembre de 1933 a l'Argentera (Baix Camp) s'acumulen 110 mm de precipitació.

L'11 de setembre de 1967 s'enregistren 120 mm a Ribes de Freser, 115 mm a Tregurà de Dalt (Ripollès) o 105 mm a l'Ametlla de Merola (Berguedà).

Setembre o juliol? (II)

2011-09-14T02:44:00.000+02:00

Al títol he posat un (II) perquè al juliol vaig escriure una entrada titulada "Juliol o setembre?", en referència al temps poc calorós i les tempestes que teníem aleshores. Però és que ara és al contrari, és setembre i està fent temps típic de juliol.

Des de la tempesta del dia 30 de juliol aquí a St. Joan Despí només ha plogut tres dies i una quantitat de 8 litres. I d'això ja fa un mes i mig. No és que sigui excepcional però si s'està molts més dies així ja caldrà mirar l'arxiu per trobar episodis similars. I no esmento els indrets que fa des de mitjans de juny que pràcticament no hi plou; en aquests casos ja deuen batre's alguns récords.

Demà ens plantarem a dia 15 de setembre amb temperatures que dia rere dia estan sent molt altes. No són récord, però sí persistentment altes, especialment durant les nits. Les nits estan sent de ple estiu! Durant el dia el sol en aquesta època no pica tant i el dia és més curt, però la massa d'aire càlida i humida que hi ha estancada a tota la conca mediterrània és tan consistent que fins que no tinguem una veritable renovació, sigui en forma d'aiguats o ventades del nord, no notarem un canvi sensible en les temperatures.

Diumenge tindrem un intent de refrescada, però serà tan fugaç que, si els mapes tenen raó, la tornada de l'anticicló càlid el mateix dilluns farà tornar a pujar la temperatura, i així fins que algun dia el temps vulgui canviar definitivament. De moment no es veu per enlloc, i fins que això no passi, els que puguin, que disfrutin de l'estiu.

Temperatura de l'aigua del mar ahir: Valors superiors als 26ºC al mar Balear... Vaja, per fer els millors banys de l'any

Efemèrides 10 de setembre

2011-09-09T22:38:00.003+02:00

El 10 de setembre de 1963 s'acumulen 155 mm a Nulles i 101 mm a Vila-rodona, ambdues a la comarca de l'Alt Camp.

El 10 de setembre de 1975 cauen 111 mm a Torredembarra.

El 10 de setembre de 1988 s'enregistren 112 mm a Vandellòs.

Efemèrides 9 de setembre

2011-09-09T22:33:00.001+02:00

El 9 de setembre de 1913 un gran aiguat va deixar 262 mm a Sant Feliu de Llobregat.

El 9 de setembre de 1940 cauen 108 mm a Palafrugell.

El 9 de setembre de 1951 s'enregistren 116 mm a Torroella de Montgrí, 115 mm a la Llagosta i 113 mm a Gualta.

Efemèrides 8 de setembre

2011-09-09T16:28:00.004+02:00

El 8 de setembre de 1931 cauen 97,0 mm al Pantà de Foix

El 8 de setembre de 1932 s'enregistren 208,5 mm a Cambrils o 139,7 mm a Vila-seca

El 8 de setembre de 1933 100 mm a Arenys de Munt

El 8 de setembre de 1975 cauen 97,0 mm a Sant Adrià del Besòs

El 8 de setembre de 1992 una sèrie d'aiguats més o menys extensos acaben deixant fins a 191,6 mm al Port del Comte, 167,9 mm a la Pobla de Lillet, 123 mm a Alcover (Alt Camp), 120,1 mm a La Molina, 118,2 mm a la Selva del Camp (Baix Camp), 106,7 mm a Vidrà (Osona), 106 mm a la Vall de Bianya (Garrotxa) o 103 mm a Vallcebre (Berguedà).

Efemèrides 7 de setembre

2011-09-09T16:07:00.002+02:00

El 7 de setembre de 1941 s'acumulen 120 mm al Perelló, 106 mm a Torredembarra o 97 mm a Vandellòs.

El 7 de setembre de 1969 cauen 105 mm a Torelló.

El 7 de setembre de 1973 s'enregistren 142 mm a Barberà del Vallès, 129 mm a Matadepera i Sabadell, 116 mm a Badia del Vallès, 103 mm a Corbera de Llobregat, 96 mm a Alella o 95 mm a Cubelles.

El 7 de setembre de 2005 una sèrie de tornados afecten el Delta del Llobregat (el Prat de Llobregat i Sant Boi), sense causar danys importants. A Santa Fe del Montseny cauen 120 mm, 103 mm a Tivissa o 99 mm a Coma-ruga.

Efemèrides 6 de setembre

2011-09-09T15:51:00.002+02:00

El 6 de setembre de 1921 cauren 112,9 mm a Sant Carles de la Ràpita o 97,2 mm a Godall.

El 6 de setembre de 1984 cauen 122,0 mm a Palamós

El 6 de setembre de 1989 tenen lloc les pitjors inundacions del segle XX a les Illes Balears. S'arriben acumular 250 mm a Es Picot, 198 mm a Cala Ratjada, 196 mm al Port de Manacor, 192 mm a Felanitx, 183 mm a sa Ràpita, 135 mm a Manacor, 113 mm a Llucmajor... A València també hi plou molt: 250 mm a Massana, 215 a Tabernes o 173 mm a Manisses.

El 6 de setembre de 1999 cauen 114,2 mm a Rocafort de Queralt

El 6 de setembre de 2004 cauen 180,0 mm a Amposta, 141 mm al Parc Natural del Delta de l'Ebre o 129,4 mm a Vila-seca.

Any pluviomètric 2010-2011

2011-09-06T16:13:00.002+02:00

El dia 31 d'agost va acabar l'any pluviomètric. Enguany es podria dir que aquí hi ha hagut un triple empat entre la tardor, primavera i estiu; l'hivern si que va ser molt més sec que la resta d'estacions.

Tardor 2010 219,5 mm (Set 101,8 mm; Oct 104,5 mm; Nov 13,2 mm)
Hivern 10-11 84,0 mm (Des 25,0 mm; Gen 37,1 mm; Feb 21,9 mm)
Primavera 2011 228,9 mm (Mar 156,2 mm; Abr 14,9 mm; Mai 57,8 mm)
Estiu 2011 220,8 mm (Jun 105,4 mm; Jul 112,2 mm; Ago 3,2 mm)

Total de 753,2 mm, sent el més plujós des de la temporada 2001-2002.

El que ha passat aquest estiu és digne d'esment: molt plujós al quadrant nord-est i dels més secs que es recorden a punts de la meitat sud de Catalunya. Quin contrast...

Efemèrides 5 de setembre

2011-09-06T01:44:00.000+02:00

El 5 de setembre de 1927 cauen 100,4 mm a Arenys de Munt

El 5 de setembre de 1976 cauen 101,5 mm a Montbrió del Camp (Baix Camp) o 96,0 mm a Cambrils.

Efemèrides 4 de setembre

2011-09-05T17:41:00.000+02:00

El 4 de setembre de 1959 s'acumulen 134,2 mm a Tivissa (Ribera d'Ebre), 127,7 mm a Santa Bàrbara (Montsià) o 110,2 mm a Vandellòs.

El 4 de setembre de 1978 aiguat a Barcelona: 111,7 mm al barri d'Horta; també cauen 103,0 mm a Sabadell o 95,0 mm a Reus.

El 4 de setembre de 1982 cauen 159,8 mm a Cambrils o 102,0 mm a Montbrió del Camp.

El 4 de setembre de 1990 s'enregistresn 125,2 mm a Sant Feliu de Guíxols.

Efemèrides 3 de setembre

2011-09-05T17:22:00.002+02:00

El 3 de setembre de 1959 consten 246,5 mm a Cadaqués. És un dels aiguats més importants del segle XX a Catalunya. No se sap exactament si són del dia 3 o el dia 2, perquè entre l'1 i el 2 de setembre van caure més de 200 mm a la plana del Rosselló. Els aiguats van fer acte de presència en diversos punts de Catalunya entre el 2 i el 4 de setembre, però per damunt de tot destaca aquesta dada de Cadaqués.

El 3 de setembre de 1948 cauen 119,3 mm a Sant Julià de Vilatorta, 105,0 mm als Hostalets de Balenyà (aquestes dues a la comarca d'Osona), 100,4 mm a Cànoves (Vallès Oriental) o 97,6 mm a Banyoles.

El 3 de setembre de 1961 cauen 112,0 mm a Mataró, 105,5 mm a Vilanova del Vallès o 104,0 mm a Gavà.

El 3 de setembre de 1965 té lloc una important baixada de temperatures, amb valors més propis d'avançada tardor. A l'Observatori Fabra de Barcelona la mínima és inferior als 9ºC.

El 3 de setembre de 1969 cauen 103,0 mm a Argentona

El 3 de setembre de 1972 els aiguats es presenten a molts indrets del litoral i prelitoral. Per exemple, es recullen un total de 171,6 mm a Calella de la Costa, 166,0 mm a Blanes, 140,0 mm a Calella de Palafrugell, 122,4 mm a Mas de Barberans (Montsià), 120,0 mm a Bas (Garrotxa), 119,0 mm a Begur, 111,0 mm a Cambrils, 101,0 mm a Santa Coloma de Gramenet, 100,8 mm a Hostalric o 96,5 mm a Sant Carles de la Ràpita.

El 3 de setembre de 1975 cauen pedres de 3 cm de diàmetre a punts de l'Alt Empordà.

El 3 de setembre de 1999, mentre a Catalunya hi ha tempestes, a València i Murcia s'arriba als 39ºC de màxima.

Efemèrides 2 de setembre

2011-09-05T16:45:00.003+02:00

El 2 de setembre de 1996 cauen, en poca estona i durant la tarda (entre les 16.30 i les 18 hores), 149 mm a Cabrils, 140 mm a Vilassar de Dalt, 132 mm a Premià de Mar, 112 mm a Vilassar de Mar i amb vent i pedra, 110 mm a Teià o 57 mm a Mataró. També plou força a Osona, amb 50 mm a Vic.

El 2 de setembre de 1999 la temperatura es dispara al litoral de Barcelona cap al sud. S'assoleix una temperatura màxima de 37,4ºC a l'Ametlla de Mar, 35,6ºC a Tortosa o 34,0ºC a l'Arboç.

Efemèrides 1 de setembre

2011-09-04T23:49:00.001+02:00

L'1 de setembre de 1926 cauen 154,4 mm a Terrassa; 128,6 mm a Vilanova i la Geltrú; 114,0 mm a Esparreguera o 96,0 mm a Cambrils. Pel que pot intuir-se a partir d'aquestes dades és que les precipitacions importans van ser prou extenses a la franja litoral i prelitoral.

L'1 de setembre de 1963 cauen 125,3 mm a la Farga de Bebié; 100,0 mm a Torelló o 95,5 mm a Borgonyà. Tots a la comarca d'Osona.

L'1 de setembre de 1983 cauen 105,2 mm a l'Ametlla de Mar (el Baix Ebre)

Agost totalment antagònic al juliol

2011-09-04T18:16:00.007+02:00

Si el passat mes de juliol va ser extremadament plujós al quadrant nord-est, o fins i tot récord de plujós a la ciutat de Barcelona, i sense oblidar un juny que també havia estat molt plujós, a l'agost l'aixeta s'ha tancat sobtadament. Ja sol passar això al món mediterrani, les aixetes s'obren i tanquen de manera bastant sobtada.

A banda de no ploure pràcticament res a més de la meitat de Catalunya, l'agost també ha estat lleugerament més càlid del que és habitual. Per tant, excepte uns dies bastant càlids a finals de juny, l'estiu de debò el vàrem tenir al voltant del 20 d'agost, amb màximes superiors als 35ºC a l'interior i de 30 a 34ºC al litoral.

I de moment avui, a 4 de setembre, les temperatures continuen força altes i, tot i un refrescament que tindrà lloc entre demà i dimarts, posteriorment les temperatures es tornaran a enfilar força fins ben bé el dia 13. Per tant, si res no canvia, el cap de setmana vinent seria plenament estiuenc. Caldrà aprofitar-lo, perquè ja a aquesta època cal anar mentalitzats que quan tenim un cap de setmana càlid i assolellat és possible que ja sigui l'últim de la temporada.

Tornant al que dèiem de l'estiu: malgrat l'agost sec, aquí a St. Joan Despí l'estiu de 2011 s'ha de considerar com a molt plujós, amb una precipitació total de 223,0 mm (105,4 mm al juny, 112,2 mm al juliol i 3,2 mm a l'agost), quan la mitjana és d'uns 120 mm. Ha estat l'estiu més plujós des de l'any 2002.

L'agost, però, ha estat el més sec des de 2009, (un pot pensar, i què) però és que el del 2009 ja va ser el més sec des de 1985... Per tant, hem tingut dos agostos bastant excepcionals en tan sols dos anys de diferència.

La presència bastant regular d'una àrea anticiclònica a l'àrea mediterrània i el pas de pertorbacions atlàntiques pel centre i nord d'Europa ha quedat ben reflectit en la distribució de la precipitació al continent europeu: molt de dèficit a l'àrea Mediterrània i als Balcans, i més prèsència d'àrees plujoses a la resta del continent.

A veure com es comporta la tardor...

Huracà a New York

2011-08-28T03:42:00.003+02:00

Demà l'huracà Irene arribarà a Nova York. És molt estrany que un huracà afecti d'aquesta manera el nord-est dels Estats Units. Tempestes o depressions tropicals sí que hi són més habituals.
Tot indica que serà de categoria 1. El més fort documentat és un huracà de força 3 el 1938 que va deixar uns 600 morts a Long Island.

Per qui vulgui seguir el fenomen en directe però a la distància, aquesta és una bona webcam des de Times Square:

http://www.earthcam.com/usa/newyork/timessquare/?cam=lennon_hd

Volíem estiu?

2011-08-21T17:15:00.004+02:00

Volíem estiu? Doncs ja el tenim... Ja vaig dir que mai es pot cantar victòria fins al mes de setembre. Que un juny i juliols frescos no signifiquen que l'estiu acabi sent un bluf.

Aquest any al final ha passat el mateix que el 1987, quan vàrem tenir un juliol bastant fresc i en canvi l'agost va ser molt càlid, amb una veritable onada de calor el dia 15 d'agost, amb màximes properes als 45ºC en alguns indrets de Catalunya.

Enguany no s'arriba a aquests valors, però fa un parell de dies que ja s'arriba als 40 a punts de l'interior. En realitat, sí, són temperatures molt altes, però res que no s'hagi vist fins ara. Per molt que a la televisió es limitin a dir que estamos sufriendo una gran ola de calor.

Que per cert, aquestes temperatures altes les tenim perquè justament s'ha situat una gota freda al sud-oest de la península que ens envia aire càlid procedent del nord d'Àfrica. Però dins del radi d'acció d'aquesta gota freda s'estan produïnt alguns xàfecs o tempestes, que afecten el sud-oest de la Península! A punts de Huelva i Badajoz s'han superat els 10 mm, que és força aigua en aquelles terres per tractar-se del mes d'agost.

I, després de l'onada de fred que ha afectat Nova Zelanda ara és el torn de d'Argentina i Uruguay, però sembla que els durarà poc. Com també una brusca baixada de temperatures que han tingut a Namíbia i l'oest de sud-Àfrica.

Comiat de juliol de traca i mocador

2011-08-03T03:04:00.005+02:00

Doncs sí, la tempesta del passat 30 de juliol semblava que hagués estat buscada a propòsit per tal de tancar un dels juliols més plujosos que es recorden. Per a aquest dia ja es preveien algunes tempestes, localment fortes, i sempre amb la incògnita de saber on es presentaran, tot i que sempre en aquesta època de l'any ho fan amb més abundància al quadrant nord-est i Pirineu i Pre-pirineu.

Aquell dissabte al matí va ser bastant assolellat, amb alguns núvols baixos al litoral. A partir de migdia, com era d'esperar, les primeres nuvolades potents van començar a formar-se al Pirineu i Pre-pirineu oriental i deixar els primers ruixats. El que a la 1 del migdia eren unes simples tempestes més o menys significatives que afectaven indrets inconnexos del Pre-pirineu oriental, en qüestió de dues hores, es van reactivar fins a crear un sistema tempestuós bastant potent que es traslladava de nord a sud, i a mesura que passava el temps s'anava reactivant més i més, fins arribar a la màxima potència just abans d'arribar a la ciutat de Barcelona i rodalies, deixant pluges torrencials, pedregades i ratxes de vent molt fortes en alguns punts, sobretot de la part baixa de Barcelona, on hi va haver desperfectes en el mobiliari urbà i en alguns arbres (117 km/h de ratxa màxima al Port Olímpic).

Les quantitats de precipitació no van ser pas extraordinàries (54 mm a Barcelona - Raval per exemple o poc més de 60 mm a punts del Vallès Oriental), ja que amb prou feines la tempesta forta en sí va durar mitja hora de rellotge o una mica més, però els celatges verdosos i la foscor que teníem a mitja tarda eren dignes d'esment.

Tot seguit adjunto alguna fotografia que vaig fer jo mateix des de St. Joan Despí i una imatge del radar.

Juliol més plujós de la història** a Barcelona?

2011-07-30T20:03:00.004+02:00

Segons unes dades de precipitació històrica que tinc de Barcelona, després dels gairebé 54 mm que han caigut avui a l'estació de Barcelona - Raval (ja escriuré un comentari de la tempestassa d'avui) es podria dir que aquest juliol ja és el més plujós de la història** al centre de Barcelona (no pas a l'Observatori Fabra), on ja duen acumulats 164 mm.

El juliol més plujós fins ara (amb dades de Plaça Universitat) va ser el de 1932 amb 163 mm, seguit del de 1896, amb 159 mm, i 1920 amb 130 mm.

Com que no es tracta del mateix observatori, encara que tots dos estiguin molt propers, es fa difícil poder confirmar que el juliol de 2011 supera el de 1932, ja que la diferència és de només un litre.

** Almenys des de 1850, és clar.

I ara, Girona

2011-07-27T11:45:00.002+02:00

A hores d'ara ja són pocs els indrets on aquest juliol ha plogut poc respecte de la mitjana climàtica. Tenir un juliol normal o plujós a gairebé tot el territori és molt significatiu, donat el caràcter totalment irregular de les precipitacions que solen haver els mesos d'estiu.

Però ahir dimarts el temps va ser notícia a totes les comarques de Girona i les del nord-est de Barcelona. Més o menys podríem traçar una línia que aniria del Besòs - Moianès - Berguedà cap a l'est. Perquè de Barcelona cap al sud no hi va ploure o fins i tot va fer molt de sol i calor a les Terres de l'Ebre. Realment tenim un país petit però ple de contrastos.

Les quantitats de precipitació recollida en alguns observatoris han estat récord, i no només la quantitat total, sinó per les hores i hores que s'hi va estar plovent, com si d'un temporal de tardor, hivern o primavera es tractés. La dada que canta més són els 109 a 114 mm que es van recollir a la ciutat de Girona, récord de precipitació màxima en 24 hores en un mes de juliol des de l'any 1884!

Però bé, no només Girona ciutat, sinó que les precipitacions van ser abundants a àmplies àrees del nord-est. Pràcticament inèdit en un mes de juliol... Això sí, molt poques tempestes, més aviat es tractava de xàfecs forts, persistents i que s'anaven regenerant a l'àrea Prepirinenca, serralada Transversal i Prelitoral.

La imatge següent, elaborada pel Servei Meteorològic de Catalunya, mostra els valors de precipitació estimats mitjançant la tècnica de combinació del camp de pluja vist pel Radar i el mesurat per les estacions meteorològiques automàtiques. S'observa com les quantitats superiors a 50 mm van presentar-se en una extensió considerable.

Les precipitacions del sud han caigut aquesta matinada.

El dia 30 hi haurà l'últim episodi tempestuós d'aquest juliol que passarà als annals de la meteorologia del nostre país.

Aquí fresca però als USA...

2011-07-23T02:38:00.005+02:00

Tela l'onada de calor que han tingut a la costa est dels Estats Units. La sèrie de temperatura més llarga de Nova York és la de Central Park. La temperatura màxima absoluta que ha enregistrat mai aquesta estació és de 41,1ºC, doncs bé, l'altre dia (el dia 22 va ser el màxim de calor) es va arribar a una màxima de 40,0ºC; també 40,0ºC a l'aeroport de La Guardia i al JFKennedy 39,4ºC. No són els récords absoluts però poc els va faltar.

Però el veritable infern va ser a Newark, amb una temperatura màxima de 42,2ºC i una mínima de 30,0ºC. Allà sí que es va assolir el récord de temperatura màxima mai enregistrat (els registres crec que es remunten als anys 40).

Enganxo aquí sota els registres d'aquests últims dies a Newark. Si es veu massa petit, s'ha de clicar damunt la imatge.

Pel que fa aquí a casa nostra sembla que aquesta setmana la cosa continuarà igual, potser amb no tanta fresca, però les tempestes tornaran a ser freqüents demà, dimecres i possiblement dissabte. Potser sí que la setmana vinent ja seria bastant estiuenca i assolellada. Ni que sigui durant uns dies...

Juliol o setembre?

2011-07-20T01:44:00.006+02:00

Doncs bé, les circumstàncies obliguen a què aquest juliol continui sent protagonista en els escrits del blog. Continuem amb la mateixa línia de temps canviant i poc estiuenc d'aquest mes. Sembla que estiguem al setembre i no pas al juliol.

Després de les precipitacions nocturnes del passat dijous i divendres, un front fred va creuar-nos durant el diumenge, afavorint la formació de tempestres francament fortes que van afectar especialment els dos vallesos. Aquí al Baix Llobregat sud o a Barcelona pràcticament no hi va ploure, però en punts del Vallès Occidental, com és el cas de Sabadell o Sant Quirze, on es van superar els 30 mm! Tot i que no va ploure gaire a l'àrea litoral de Barcelona, cal destacar el vent de llevant bastant fort que hi bufava, amb cops superiors als 50 km/h, com si es tractés d'una llevantada de finals de tardor.

El plat fort, però, es va donar durant la matinada d'ahir (19 de juliol) a la costa Central, amb la reactivació d'un front fred procedent del NW i impulsat pel mateix sistema de baixes pressions de les Illes Britàniques que va enviar-nos el front de diumenge. Mentrestant, l'anticicló de les Açores, molt potent però situat més al sud i a l'oest del que és habitual i "tancat" en si mateix, sense enviar falques anticiclòniques. Aquesta configuració de l'anticicló de les Açores és la que afavoreix que les depressions atlàntiques baixin tant de latitud.

En aquesta ocasió la distribució dels aiguats va ser contrària a la de diumenge: va ploure molt al litoral de Barcelona i pràcticament no ho va fer al Vallès. Les tempestes encara van ser més fortes que les de diumenge al Vallès, i es van acumular quantitats de precipitació compreses entre els 40 i 75 litres al Barcelonès i Baix Llobregat sud. També va ploure al Garraf, Baix Penedès i Maresme, però amb menys abundància.

Aquest juliol doncs, ja es pot considerar "molt plujós" a tot el litoral central. Fins i tot a l'aeroport del Prat ja se superen els 100 mm aquest mes. Molt estrany que això passi al juliol.

En la imatge de les descàrregues elèctriques s'aprecia molt bé quins són els indrets afectats per les tempestes. De matinada, com ja s'ha dit, el litoral central, i també al Prepirineu de Lleida (on es van donar fortes ràfegues de vent), i durant la tarda es van repetir algunes tempestes al nord-est (les descàrregues elèctriques marcades amb colors més groguencs i verdosos).

I també la imatge del radar de rigor...

Xàfecs nocturns

2011-07-15T12:59:00.002+02:00

La matinada d'ahir i, en menor mesura, la d'avui, els xàfecs han estat els protagonistes en alguns indrets del litoral central, un clàssic quan es donen situacions de nord amb inestabilitat a l'estiu. O, més aviat, hauríem de dir a finals d'estiu, ja que aquesta situació no és gaire habitual al juliol, i encara menys amb tanta insistència, ja que, segons els models meteorològics el temps poc estiuenc es pot perllongar ben bé una setmana més.

Ahir a la matinada varen caure 47 litres per metre quadrat a la Zona Franca de Barcelona i quantitats de 20 a 25 litres a L'Hospitalet, el Prat de Llobregat o altres punts de la ciutat de Barcelona. Aquí a Sant Joan Despí gairebé 14 litres (10 al matí, i la resta al migdia).

Aquesta passada nit, nous xàfecs han afectar el Delta del Llobregat i la ciutat de Barcelona, però amb quantitats més modestes, tot i que segons les imatges del radar alguna quantitat pot haver estat destacada en algun punt entre Gavà i Viladecans.

Tot seguit adjunto una imatge del radar de la matinada d'ahir, i una altra d'ahir a la nit.

Juliol tempestuós?

2011-07-14T01:39:00.005+02:00

Després de l'abril i maig tan càlids, a mi em venien al cap dues hipòtesis: o que l'estiu seria terrible o que es capgiraria la truita i tindríem temperatures més baixes del que és habitual o més o menys les normals. Encara estem a 13 de juliol i és massa aviat per dir que aquest 2011 no ha fet estiu, però sí és cert que la calor està sent molt moderada i, després de les tempestes del 4 de juliol, ahir a la nit i durant la matinada s'han tornat a repetir en molts punts de Catalunya.

Van ser tempestes molt elèctriques però amb no massa desenvolupament vertical. De fet, al radiosondatge de Barcelona efectuat la passada matinada s'observa com un fort flux de vents del SW dominava a gairebé tota la troposfera, ben bé des dels 1000 metres fins la tropopausa. A més a més, a les capes més baixes (des dels 0 als 3.500 m aproximadament) la humitat relativa era força baixa. Per tant, la base dels núvols de tempesta arrencaven a partir dels 3500-4000 metres.

En aquests casos parlem de tempestes que no es formen a partir de "cumulus" sinó a partir d'altocúmulus castellatus (altocúmuls en forma de castells, perquè realment tenen forma de cúmul, però al trobar-se més amunt i, per tant, considerar-se un núvol mig, ja ha de dur el prefix alto-). I, com era el cas de la passada nit, aquests núvols van associats a situacions del sud i sud-oest en alçada, amb la presència de pols en suspensió arrossegada des de l'àrea del Sahara per aquests fluxos de component sud-sud-oest en alçada.

Aquests altocúmulus castellatus, o ja quan es tornen cumulonimbus, solen deixar xàfecs molt forts, però més que res perquè les gotes són molt grosses, ja que al sortir del núvol (al trobar-se la base tan amunt) la precipitació ho fa forma de pedra. Però també solen ser de curta durada perquè van associats a aquests fluxos de vents forts en altura.

La presència de pols en suspensió afavoreix la presència de descàrregues elèctriques. A l'àrea del Delta del Llobregat aquesta matinada han caigut més de 150 llamps.

Les precipitacions eren fortes, més aviat pel tamany molt gros de les gotes, però passaven tan ràpid que amb prou feienes deixaven més de 3-4 mm en cada tongada. A Osona i la Garrotxa, on van ser més duradores, sí que van acumular-se quantitats superiors als 30 mm.

Neu al desert més sec del món

2011-07-08T12:03:00.003+02:00

Ahir i avui s'ha comentat la "inusual" nevada al desert d'Atacama, un dels més secs del món.

Cal matisar-ho: és un desert que va des de la mateixa costa del Pacífic de Xile i Perú fins ben bé als Andes, a alçades superiors als 5000 metres. És tan seca la zona que no hi ha ni tan sols glaceres al cims dels Andes.

Per tant, la nevada de fa un parell de dies només va tenir lloc en els indrets elevats, no pas a baix de tot. Així, jo la notícia no la donaria tant en el fet que nevi sinó en què hi precipiti tanta quantitat de neu (gairebé 1 metre).

Si els Alps fossin un desert i un dia neva a 3000 metres, no serà notícia la neu, sinó el fet que es produeixin precipitacions. Doncs això és el mateix. El que passa és que tendim a relacionar desert amb calor; i això no sempre és així.

A més a més, el desert d'Atacama no és uniformement sec. La part més seca és la costanera, amb mitjanes anuals de 1 a 3 mm, però a la banda més interior i elevada continua sent molt àrida però ja no tant.

(localització del desert d'Atacama):

Nevades a la província de Buenos Aires

2011-07-04T01:58:00.002+02:00

Els de l'hemisferi nord, tot i que ho sabem, a vegades no som conscients que ara a l'hemisferi sud és hivern. Donat que les terres emergides de l'hemisferi sud amb prou feines superen els 40º de latitud sud ja és difícil trobar indrets realment freds fora de l'Antàrtida; per això no rebem gaires notícies de grans fredorades i nevades a Austràlia, Sudàfrica, Nova Zelanda, però a Argentina pot arribar a fer bastant fred quan s'hi posa.

Sense anar més lluny, des de fa dos dies una entrada d'aire antàrtic està afectant tota Argentina, Uruguay, Paraguay, extrem sud del Brasil i fins i tot part de Bolívia.

Ahir va ser notícia la presència de nevades a ciutats costaneres com Mar del Plata, on la temperatura va arribar a baixar fins als -3,4ºC. O a la província de Mendoza les temperatures han baixat fins als -14ºC. Poca broma doncs.

Les glaçades arribaran fins i tot al sud del Brasil, als estats de Santa Catarina i Rio Grande do Sul. No sembla que hagi de glaçar a la ciutat de Florianópolis, on s'hi preveuen mínimes de 4 a 5ºC. No sembla res de l'altre món, però cal tenir en compte que al juliol allà tenen una temperatura mitjana que s'acosta als 17ºC, que seria equivalent al nostre maig. Les glaçades, però, sí que podrien arribar a la ciutat costanera de Rio Grande (també al Brasil), més al sud.

En el mapa següent, que és el de temperatures al nivell de 850 hPa (uns 1500 m) veiem com la isoterma de -5ºC frega l'extrem sud del Brasil.

Termòmetres mentiders

2011-07-02T15:23:00.004+02:00

Bé, no és que menteixin, però degut a la seva mala ubicació (es troben a ple sol!) a migdia aquests termòmetres digitals que tant agraden als mitjans de comunicació per crear sensacionalisme donen valors de temperatura extraordinàriament alts. Segurament molta gent ja és conscient que no cal fer-los cas, però el que és incomprensible és que des de la televisió ens vulguin fer creure que quina calor ha fet, i a falta de dades oficials mostren això, temperatures de 48ºC en alguna ciutat espanyola... Que si fossin certes, riu-te tu de l'escalfament global previst per al futur més immediat!

Ara bé, durant les nits, si estan ben calibrats, les temperatures que mostren poden ser totalment coherents. El problema és quan estan a ple sol.

Però bé, estant encara a principis d'estiu a veure quaaaaantes vegades ens posen en primera plana als informatius la calorada que ha fet i, com no, els termòmetres mentiders com a testimonis directes de la gran onada de calor.

Resum juny 2011

2011-07-01T23:25:00.005+02:00

En publicacions anteriors feia referència al juny tan plujós que estàvem tenint a dia 10 de juny. També vaig comentar que tractant-se del mes de juny era ben prossible que no plogués més en el que quedava de mes. I així va ser: després de la ploguda de l'11 de juny ja no va ploure més, però tot i així, fins el dia 11 va ploure el suficient com per tenir el mes de juny més plujós des del 1992.

De totes maneres, poques comparacions es poden fer amb el juny de 1992. En aquella ocasió vàrem tenir un dels junys (per no dir el que més) més frescos del segle XX, va ploure més quantitat de precipitació i, a més a més, aquesta es va repartir en tot el mes. Fins i tot la inestabilitat es va perllongar fins a mitjans de juliol de 1992 i eren molts els que patien pels Jocs Olímpics de Barcelona.

Juny 2011

Temperatura mitjana: 20,9ºC

Temperatura mitjana de les màximes: 24,4ºC

Temperatura mitjana de les míimes: 17,5ºC

Temperatura màxima absoluta: 29,2ºC (28)

Temperatura mínima absoluta: 13,2 (1)

Temperatura màxima més baixa: 18,6 (2)

Temperatura mínima més baixa: 21,0ºC (29)

Precipitació total: 105,4 mm

Màxima precipitació en 24 hores: 76,5 mm dia 7-8

Dies de precipitació: 7

Dies de tempesta: 2

Per últim, cal comentar que aquest juny, juntament amb el passat, són els més frescos des que prenc dades el 1998. Ja fa cosa de 4 anys (des del 2008) que no tenim aquells junys tan estiuencs que es presentaven a principis d'aquesta dècada.

Catalunya

El juny no ha estat plujós a tot el país, ni molt menys; preferentment ho ha estat a les comarques de Barcelona. (mapes del Servei Meteorològic de Catalunya)

A la resta de Catalunya el juny ha estat normal pel que fa a temperatura mitjana. En alguns indrets lleugerament per sobre i en d'altre lleugerament per sota i d'una manera bastant anàrquica. No val la pena penjar el mapa.

Europa

El més destacat és que més o menys la sequera tan extrema a Europa Occidental. De totes maneres, encara s'hi acumula dèficit. On es podria dir que el juny ha estat sec és a bona part de la Península Ibèrica, SW de França, centre d'Itàlia i àrees més o menys extenses de l'Europa Oriental, en general.

Forn francès

2011-06-28T17:21:00.005+02:00

No, no parlo de cap forn francès, on un pot comprar croissants fenomenals, sino de les altíssimes temperatures que es van assolir ahir (i també part d'avui) a tota França. El mapa següent ho diu tot: els valors de temperatura superiors als 35ºC al nord de França són molt i molt alts per tractar-se del mes de juny (bé, i també si es donessin al juliol o l'agost). En el cas de París, amb gairebé 37ºC de màxima, és la temperatura més alta en un mes de juny des del 1947!

D'altra banda, si s'observa bé el mapa, es veu també com a les 14 UTC la temperatura a Bilbao era de 41ºC (!) degut al "viento sur" que hi bufava, el qual hi arriba molt càlid i sec. Poques hores més tard, el gir del vents a component nord van fer canviar totalment la situació, amb un brusc descens de la temperatura i el pas d'una línia de tempestes.

El descens de temperatura, però, ha arribat avui a França. El cel negre que hi havia aquesta tarda a París era simptomàtic de la tempesta que estava a punt de descarregar i la posterior refrescada.

Vigilantes de la playa

2011-06-27T17:20:00.006+02:00

Qui no recorda aquesta sèrie de televisió? Aquelles platges de Califòrnia, assolellades, infinites, sorra daurada, poc massificades, aigua cristal·lina, lluminoses i, com no, controlades per uns "lifeguards" amb uns cossos i unes formes corporals envejables per a molts, i que es dedicaven a salvar la vida de les persones dia sí dia també.

Però la realitat és una altra. Fa feredat pensar amb quina tranquil·litat aquelles persones es tiraven a l'aigua... perquè la temperatura de les aigües californianes és molt i molt baixa tot l'any, estiu inclòs. Per fer-nos una idea, la temperatura de l'aigua a l'estiu a la costa californiana (més aviat la meitat nord) és la mateixa que a l'hivern a Barcelona o fins i tot un xic més baixa. Per tant, costa pensar com amb una temperatura de l'aigua a 12ºC un es pugui banyar tan tranquil·lament.

Jo no sé si aquest tòpic dels vigilants de la platja a Califòrnia és la que és, però de ben segur que de vigilants en fan falta per controlar i vigilar que alguns banyistes no es congelin. D'aquí vénen les típiques boires que es donen en aquesta zona, pel contrast entre la temperatura suau de l'aire i la del mar tan i tan fred, més o menys el que passa de tant en tant aquí a la primavera.

Aquestes aigües tan fredes, a grans trets, són degudes, d'una banda, a la rotació de la Terra, i de l'altra, els vents més o menys paral·lels a la costa que provoca l'anticicló de les illes Hawaii (que seria l'equivalent al "nostre" anticicló de les Açores). Aquests dos factors afavoreixen l'aforament d'aigües fredes procedents del fons marí. Això sol passar a les coses occidentals situades a uns 30º de laitud (nord de Xile, Namíbia, Marroc, Califòrnia...).

Mapa de la temperatura del Pacífic nord i la costa de Califòrnia assenyalada amb una fletxa:

Contaminació d'ozó

2011-06-24T17:31:00.006+02:00

La principal diferència entre l'atmosfera de les ciutats i la dels àmbits rurals radica en la composició de l'aire. La composició de l'aire en les ciutats es veu alterada per la presència de tota una serie de productes gasosos i sòlids deguts a l'activitat humana en general i originats concretament per les combustions urbanes i industrials, com els vehicles a motor, les calefaccions, la producció d'energia, la incineració d'escombraries, refineries, etc, etc, etc...

Un d'aquests productes procedent de les activitats antropogèniques és el diòxid de nitrogen (NO2), principalment dels motors dels automòbils.

Aquest diòxid de nitrogen, amb la intervenció de la radiació solar (n'és el catalitzador), es dóna una reacció fotoquímica que implica la dissociació del NO2 en òxid de nitrògen (NO) i oxigen atòmic (O).

NO2 + radiació solar ---> NO + O

Independentment, aquest oxigen atòmic (O) en combinació amb una molècula d'oxigen (O2; l'oxigen ja existent i que tots respirem) i amb la intervenció d'un catalitzador és el que dóna lloc a l'ozó (O3)

O2 + O + catalizador --> O3 + catalitzador

Aquest ozó urbà és un poderós oxidant i un fort reactiu. Els nivells alts d'aquest component poden agreujar els problemes respiratoris dels col·lectius més sensibles a la contaminació atmosfèrica. Com es pot veure, és la radiació solar la que implica que es diguin a terme aquestes reaccions químiques i, és justament ara durant el solstici d'estiu quan tenim la radiació solar més forta de tot l'any i quan els nivell de contaminació d'ozó assoleixen els valors màxims.

Núvols empipadors

2011-06-20T14:05:00.002+02:00

Després dels aiguats de principis de mes (avui ja fa 10 dies que no plou) sembla que el temps d'estiu ja ha arribat. De fet, estem tenint les temperatures que hi havia a finals de maig, amb la diferència que les nits sí que són més càlides i ja portem un parell de dies que no es baixa dels 20ºC, degut als núvols baixos que han tapat el cel.

I d'això va aquest missatge: dels núvols baixos. Segurament ahir molts es van quedar amb les ganes d'anar a la platja per culpa dels núvols que tapaven el cel al Maresme, Barcelonès, Baix Llobregat, Garraf... i para de comptar. Molts barcelonins no deuen saber que al llevar-se i veure el cel ennuvolat és patrimoni únic de la costa central, i que si van a la costa Daurada, Costa Brava o més enllà del prelitoral es trobaran cel serè.

És clàssic que això succeeixi a la costa central catalana. A l'estiu, per exemple, és normal que quan entra una petita irrupció d'aire fred (a aquesta època no es pot parlar de grans entrades d'aire fred i sec com les d'hivern), amb situacions de tramuntana poc marcades (tret d'algun cas puntual) els vents secs únicament bufen al nord de la costa Brava i a vegades amb prou feines a la Costa Daurada, però sempre serà la Costa Central l'indret del litoral on no només no arriben aquests vents terrals i secs, sinó que el que hi predomina són vents de component marítim, molt humits. El contrast entre l'aire fresc que es troba en alçades d'uns 1500-2000 metres i les temperatures relativament altes de superfície (i del mar) afavoreixen la formació d'aquests núvols estratificats, poc gruixuts, però suficients com per tapar completament el cel.

Aquestes situacions, si van acompanyades d'aire fred i inestabilitat en les capes més superiors de la troposfera (no només 1500 metres sinó ja a 3000 i 5000 metres) aleshores ja es poden produir xàfecs o tempestes, especialment a la nit i arran de mar.

Nit tropical escandinava

2011-06-11T02:12:00.005+02:00

En un dels posts anteriors he penjat un mapa de les temperatures a Europa del passat dimecres per diferenciar la banda occidental del continent, amb un ambient fresc, i la banda oriental, amb un ambient molt càlid.

De moment a l'Europa oriental les temperatures no assoleixen els valors de l'estiu passat, que van arribar a fulminar récords a Rússia. De totes maneres cal remarcar les altes temperatures a Findlàndia i el nord de Suècia, fruit d'un anticicló càlid ubicat en aquella zona. A Rovaniemi, però, avui s'hi ha assolit la temperatura récord extrema: 30,7ºC. A Rovaniemi ja porten dos dies superant per poc els 30ºC.

El que passa allà dalt, però, és que ara que es troben al màxim d'insolació i no s'arriba a fer de nit, es dóna la paradoxa que la coincidència d'aquesta onada de calor amb l'absència de la nit, es pot dir que aquests dies alguns punts de Findlàndia i Suècia estan tenint mínimes tropicals, ja que no arriben a baixar dels 20ºC. És una nit tropical amb trampa diguem-ne...

Aquesta nit mateix, per exemple, les temperatures més altes d'Europa es donaven a la Costa del sol, a Grècia, Turquia i... Findlàndia i Suècia!

Per tant, es pot dir que avui ha fet molta més calor a Rovaniemi que a Barcelona.

I més pluja

2011-06-10T22:25:00.005+02:00

Avui divendres les precipitacions han estat altre cop protagonistes. Algunes tempestes han estat francament fortes aquest migdia en alguns indrets del litoral i prelitoral de Tarragona i Barcelona, amb quantitats que han oscil·lat entre els 20 i 40 mm; localment superiors.

A Barcelona el mes de juny més plujós des del 1850 va ser el de 1856 amb 198 mm. Els junys més plujosos que hi han hagut des de llavors són els de 1901 (155 mm), 1953 (124 mm) i 1992 (165 mm). Enguany a la ciutat de Barcelona (i també podem inclure bona part de la banda del Baix Llobregat sud) les quantitats varien entre els 90 i 120 litres, per tant, ara ja podem dir que ens trobem en un els junys més plujosos que es té constància. Malgrat que demà dissabte i diumenge el temps millorarà molt, és molt possible que el proper dilluns les tempestes es tornin a presentar a bona part del país i afegim més precipitació al pot.

Curiosament els junys de 1856, 1901, 1953 i 1992 van anar acompanyats de juliols plujosos (o, almenys, amb una precipitació mensual superior a la mitjana). Un juliol plujós no té per què ser un juliol fresc i rúfol; en un sol dia pot caure tota (o gairebé tota) la precipitació mensual, tal i com va passar aquí a Sant Joan Despí els juliols de 2008 i 2009.

Per acabar, deixo aquí una imatge del radar d'aquest migdia, quan les precipitacions afectaven amb més intensitat la zona del Baix Llobregat i Barcelona; sense deixar de banda els aiguats forts que queien al Baix Penedès i Tarragonès.

Després el mapa elaborat pel Servei Meteorològic de Catalunya sobre la distribució i quantitat de precipitació caiguda avui a Catalunya.

Aiguats i fresca

2011-06-08T15:20:00.006+02:00

Finals d'octubre. Aquests dies sembla que de cop hàgim passat a finals d'octubre: els refredats tornen a estar a l'ordre del dia, els aiguats es repeteixen dia sí dia també aquí i allà, les temperatures són tan baixes com a principis d'abril, costa de veure el sol, etc etc... Aquest és l'ambient que sol presentar-se més o menys cada any a partir de l'octubre, que és quan es dóna la finalització total del temps estiuenc i comença la marxa decidida cap a l'hivern i el conseqüent canvi de vestuari definitiu.

Però aquesta vegada no. Enguany vàrem passar de cop i volta d'un març molt plujós i rúfol a un estiu avançat ja a principis d'abril. Les temperatures que vàrem tenir a l'abril eren més pròpies de maig, i les del mes de maig eren de pre-estiu, fins al punt que durant l'última setmana del mes les temperatures arribaven ja als 30ºC en molts punts i la temperatura de l'aigua del mar batia récords per càlida (21-22ºC cap al 20 de maig, un valor més propi de finals de juny).

Però l'atmosfera és molt dinàmica i sempre acaba fent el que vol, i per molta calor que faci a la primavera no té per què significar un estiu extremadament càlid. I així és, després del catacroc del 31 de maig/1 de juny el temps canviant i plujós ha continuat fins el dia d'avui.

A banda del canvi de temps del 31 de maig, el passat cap de setmana una gota freda ens va afectar i varen descarregar precipitacions importants en alguns indrets: es van superar els 100 mm en alguns indrets de La Selva.

Però l'episodi més remarcable i que ha estat notícia són els aiguats que van caure entre la tarda de dimarts i la matinada de dimecres a la nostra comarca i en concret també a Sant Joan Despí. La precipitació recollida en 24 hores va ser de 76,5 mm! És una quantitat molt poc habitual per tractar-se del mes de juny, de la mateixa manera que tampoc ho eren els 74,7 mm del passat 12 de març, de manera que aquest any ja són dos els dies en què s'ha acumulat molta aigua en només un dia de pluja.

Bé, si som francs, una quantitat d'aquest ordre en general no és habitual, però si es presenten els mesos de setembre o octubre aleshores ja no són tan noticiables.

El mapa següent, elaborat pel Servei Meteorològic de Catalunya, mostra la distribució i la quantitat de precipitació que s'ha recollit entre el migdia de dimarts i la matinada de dimecres. S'observa clarament com és l'eix Barcelona-Montserrat on es van donar les quantitats més importants.

I no oblidem que sempre que a una zona tinguin temperatures fresques i temps plujós, en altres àrees no massa llunyanes tenen unes condicions meteoorlògiques totalment oposades. I això és el que passa aquests dies: mentre a l'Europa Occidental les temperatures són prou fresques, a la meitat oriental els valors són plenament estiuencs:

Resum primavera 2011

2011-06-04T02:33:00.005+02:00

Ha començat ja l'estiu meteorològic i ara toca fer balanç de la primavera de 2011.

Primavera de récords

Els principals récords que han succeït aquesta primavera són, d'una banda, el mes de març tan plujós que vàrem tenir i, per l'altra, l'abril extraordinàriament càlid. I més, al maig poc li va faltar per ser-ho.

La primavera en dades

Temperatures mitjanes:

Març: 12,2 (normal)

Abril: 16,8ºC (molt càlid)

Maig: 19,2ºC (molt càlid)

Precipitacions mensuals:

Març: 156,2 mm (extremadament plujós)

Abril: 14,9 mm (molt sec)

Maig: 57,8 mm (normal)

Març va ser extraordinàriament plujós, però tot i així, tampoc va ploure molts dies que diguem, ja que el temporal del dia 12 va deixar pràcticament la meitat de la precipitació de tot el mes (74,7 mm). Les temperatures no van destacar per res, ni per la banda alta ni per la banda baixa, mantenint-se en uns valors al voltant dels llindars mitjans durant tot el mes.

Abril va ser sec i molt càlid. Una mitjana de 16,8ºC seria més pròpia del mes de maig, i encara sort del temps més aviat fresc i revoltat de la Setmana Santa, que va fer baixar una mica la mitjana i afavorir que el mes no acabés sent encara més càlid i sense cap mena de precipitació.

Maig va seguir amb la mateixa línia que el mes d'abril, però gràcies a algunes tempestes i pluges mínimament quantioses i ben repartides durant el mes es va arribar a assolir la mitjana mensual de precipitació, però les temperatures altes van dominar tot el mes.

Un altre aspecte a destacar d'aquesta primavera ha estat l'elevat nombre de dies assolellats. Hem tingut períodes de 15 dies consecutius amb cels serens; la qual cosa és poc habitual a la primavera.

Neu estiuenca

2011-06-02T12:34:00.006+02:00

Ahir 1 de juny va començar l'estiu meteorològic (l'astronòmic no ho farà fins el dia 21) i curiosament ho va fer en forma de brusca baixada de temperatures i nevades al Pirineu per damunt de 1500 metres tan sols. I això no és tot, en molts indrets d'alta muntanya es van assolir les temperatures més baixes en un mes de juny dels últims 10-15 anys com a mínim.

A la taula següent es presenten alguns casos:

El xoc entre aquesta nova massa d'aire fred i la que teníem instaurada des de feia dies i dies va comportar la formació de tempestes molt fortes en punts del Prelitoral de Barcelona i la comarca del Bages la tarda del dimarts. En destaquen els 80 mm d'Igualada, els 77 de Terrassa, 75 de Sant Salvador de Guardiola o els 63 d'Esparreguera.

Per últim, en el següent mapa es mostra la distribució i quantitat de pluja caiguda entre la tarda del dimarts i la matinada d'ahir.

Abril molt càlid

2011-05-10T01:23:00.003+02:00

Doncs sí. Aquí a Sant Joan Despí la temperatura mitjana de 16,8ºC del passat mes d'abril significa una anomalia superior als 2,5ºC. Si aquesta anomalia l'haguéssim tingut un mes de juliol estaríem parlant d'una onada de calor com la del 2003. De fet, la temperatura mitjana de l'abril de 2011 ha estat la mateixa que la normal de qualsevol mes de maig.

Però això no només ha estat aquí, sinó també a bona part de l'Europa Occidental. A París, per exemple, la temperatura mitjana d'aquest abril ha estat de 14ºC, que és la normal a Barcelona, per tant, aquest abril tot s'ha situat 1000 km més al nord del que és habitual. La presència d'un anticicló al nord i centre d'Europa són els causants d'aquest ambient tan càlid i sobretot sec, amb vents bastant persistents de component sud-est. La sequera a bona part de França, Benelux, Alemanya i Suïssa també comença a ser preocupant. Per fer-nos una idea, a Ginebra amb prou feines superen els 100 mm des que ha començat l'any.

Els següents mapes són prou explícits. D'una banda l'anomalia tèrmica extremadament positiva a bona part d'Europa, i el segon mapa, la gran sequera. Tan sols a punts de la Mediterrània l'abril ha estat plujós (normal quan se situen anticiclons persistens al nord d'Europa).